Laia Palau: “Jo no deixaré el bàsquet, sinó ell a mi”
Bàsquet. La base de l’Spar Citylift adverteix que la temporada que ve, amb la final a 8 de l’Eurocopa, la lliga femenina, Jocs i Europeu afronta el proper curs “pas a pas”
Laia Palau (1,82 m 1979) ha respost les preguntes dels aficionats en el twitter de la FEB, en un directe durant el qual ha parlat com a jugadora de l’Uni, amb qui no té contracte signat però sí la preferència de seguir-hi, tal com va manifestar a aquest diari fa un mes.
Ser una Noia Almodóvar, celebracions com la medalla en els Jocs de Río, la seva passió per córrer sobretot a la muntanya o lectures recomanades com la trilogia de Dolores Redondo que s’està llegint ara, són les parts més anecdòtiques de l’entrevista. La més difícil: quin títol posaria a la seva vida: “Han estat moltes coses, el bàsquet m’ha marcat però... Tres segons? Encara que no estigui mai a la zona. O incertesa, no per res sinó perquè m’agrada molt la improvisació”. “Ens veiem a les pistes” ha dit per acomiadar-se.
Calma
La pregunta més repetida és com afronta el doble repte del 2021 amb la selecció, amb Jocs i Europeu. “Amb molta calma, jo no deixaré el bàsquet sinó ell a mi” ha sentenciat, abans d’afirmar que serà especial jugar un campionat com el d’Europa a València però que abans hi ha la lliga i l’Eurocopa. “Falta molt, pas a pas” diu.
Dotze medalles i 298 partits internacional duu Palau, que afrontaria els seus cinquens Jocs. “Tinc molta sort amb el físic que tinc, de poder jugar amb 40 anys. I d’estar en bons projectes, guanyadors. Hi ha el físic i el cap, que mentre vagi gaudint del què faig em permetrà seguir”.
Les decisions
Dedicar-se en cos i ànima, la decisió, és el moment més dur que confessa haver passat, seguit de la seva etapa al Ros Casares en què a més de suportar molta pressió li va arribar el moment de definir quin tipus de jugadora volia ser. Una etapa amb un final “peculiar” per la desaparició del club com a tal.
Referent
“Porto molts anys jugant i la gent valora la meva longevitat. I ser base fa que el joc passi per les teves mans, la direcció. I potser per això la gent s’hi fixa més” són es raons per les quals creu que moltes persones, sobretot joves, la tenen com una referència.
“Endavant, vinga. El bàsquet és un esport meravellós, molt ric en molts aspectes i per a mi que sigui en equip i coincideixes amb molta gent. Recordo perfectament amb qui he guanyat les coses” respon a qui li demana perquè s’ha de dedicar a l’esport de la cistella. “És infinit, jo n’aprenc cada dia. I és un esport molt ràpid, si us agrada i el gaudiu dediqueu-vos-hi. gaudi el camí, el dia a dia” argumenta.
Fins quan?
“No ho sé i fa temps que ho penso. No vaig més enllà, com aquests dies que estem tancats que miro d’acabar el dia satisfeta i tranquil·la del què he fet” ha dit a la tant reiterada qüestió sobre fins quant seguirà en actiu.“Serà una qüestió de físic perquè de ganes en tinc. Al principi del confinament, amb cinc mesos sense competir que estic tant contenta amb la carrera que he fet... hi pensava. Però és el que dic, pas a pas”.
Vuit anys seguits guanyant la lliga
Laia palau té 14 títols de lliga en el seu palmarès, una dotzena en les tretze anteriors temporades i vuit seguides comptant la que va alçar el 5 de maig de l’any passat a Fontajau. El 2003 amb l’UB Barça va guanyar la primera contra el Ros Casares, amb qui guanyaria cinc lligues (2007, 8, 9, 10 i 12). La barcelonina, a més de la Lliga Femenina, ha guanyat els títols a França (2006 i 18 amb el Bourges), a Polònia amb el Polkowice (2013) i a la República Txeca amb el Praga (2014, 15, 16 i 17). El 2010/11, amb el 2-0 de l’Avenida sobre el Ros Casares, va ser el seu últim curs sense títol de lliga.
Notícies
Dimecres,18 setembre 2024