La Palau de Fontajau
Bàsquet. La capitana de l’Spar Girona continuarà un any més a l’Uni, en el vint-i-cinquè curs al màxim nivell de la seva carrera, l’epíleg de la qual han de ser els seus quarts Jocs Olímpics
Laia Palau no ha estampat encara la seva signatura al contracte que l’ha d’unir a l’Spar Girona el curs que ve. No cal. Però és el detall que endarreria l’anunci de la renovació, precipitat un diumenge al migdia i fet a cuita corrents per la voracitat de voler ser el rei de la selva en què s’ha convertit, també en el bàsquet femení al nostre país, el periodisme esportiu.
L’Uni n’hauria volgut fer un acte a l’altura de la jugadora i, sobretot, de la persona. Malgrat la crisi sanitària per la Covid-19, la presentació de Sonja Vasic a la Fundació Valvi o la de Marta Xargay al mateix ajuntament de Girona, en menys d’un mes de diferència l’hivern passat, marquen el perfil de la comunicació al davant de la qual havia passat la tornada de la MVP de l’última final de lliga disputada, Julia Reisingerova. La txeca és l’únic fitxatge que ha transcendit i s’afegeix a Oma, Araújo, Xargay i ara Palau com a peces confirmades per al curs que ve, en què el pressupost per a la plantilla es veurà dràsticament reduït.
Patrimonial
Laia Palau, ella sola en directe, justifica un abonament. És pràcticament l’única faceta individual que se li pot destacar. La resta s’ha de contextualitzar en el col·lectiu, des del seu lideratge. Les quatre companyes a la pista, la desena llarga al vestidor, el mig centenar de persones en el dia a dia d’un club i els milers d’una massa social que, ni en somnis, s’imaginava fa dos anys disposar d’una jugadora del seu nivell i trajectòria. Un patrimoni que l’Spar Girona conservarà gràcies, en part, a la pitjor crisi global des de la Segona Guerra Mundial. L’endarreriment dels Jocs l’obliga a mantenir-se en actiu i al màxim nivell –seran 25 temporades, poca broma– un curs més. “Serà l’any que ve. En principi seguiré jugant i continuaré amb el mateix full de ruta” deia a L’Esportiu, a l’única trucada perduda del qual responia ella mateixa amb una altra trucada, el 24 de març, per valorar l’anunci del COI sobre els que han de ser els seus quarts Jocs. Llavors, es convertirà en la jugadora de bàsquet més gran a disputar-los, superant Adriana Moisés (el Brasil, a Rio) i Dorothy Patterson (Nova Zelanda, a Sydney), totes dues amb 38 anys.
LA LLIGA, DESERTA
L’Uni es convertia, fa un any i 13 dies, en el sisè club en què Laia Palau alçava el títol de lliga. Era el seu catorzè títol, tretzè en les últimes catorze temporades. Una ratxa que amb el curs sense acabar i el títol desert pot allargar-se el 2021.
Pere Puig: “Tot és més senzill”
“Estem molt contents de poder anunciar la renovació de la Laia. Amb ella renovada tot és més senzill”, diu Pere Puig, el director esportiu de l’Uni, un cop anunciada la continuïtat de la capitana de l’Spar Girona. Un moviment estratègic: “Per nosaltres era molt clar que volíem que continués, que fos el pal de paller del nou projecte. I a partir d’aquí construirem l’equip.” “Tot és més senzill, tot és més fàcil”, reitera l’arquitecte de les dotze plantilles amb què l’equip gironí haurà competit fins ara a la màxima categoria del bàsquet estatal. “Es mostra molt disposada a donar la seva opinió del perfil d’equip que volem, molt implicada, com sempre, i, per tant, per nosaltres és una gran satisfacció que continuï un any més i que la puguem gaudir, a més de nosaltres a Fontajau i a Girona, tot el bàsquet català”, argumenta Puig, que pronostica: “Amb l’empremta que deixarà, serà difícil omplir el buit d’una jugadora com la Laia el dia que plegui.” El club ha valorat sempre l’opinió de jugadores com Laia Palau, que, en moments delicats com ara amb el temporal Glòria, va ser la primera a posar-se a disposició de l’Uni per al que calgués.
