Bàsquet ACB

Opinió

La feina dels entrenadors ha estat brutal

Alta competitivitat. M’ha agradat molt el nivell de tots els equips venint d’una situació estranya i anòmala encara que s’hagin pogut entrenar abans. Sense jugar partits amistosos posar-se a jugar partits a cara o creu. Crec que el nivell ha estat molt alt. S’ha vist un espectacle competitiu realment molt bo. Els equips amb els rols més definits, tot i que alguns anaven amb baixes, han pogut treballar més bé i això els ha permès fer un salt endavant, com ara el Burgos, el MoraBanc o la Penya. Tots han fet un joc per sobre les expectatives.

El format experimental ha estat part de l’èxit. Els que no han entrat bé a la competició s’han vist sorpresos pel sistema de joc, com és el cas del Real Madrid, per l’exigència que hi ha hagut des del primer dia. L’equip blanc estava fent una bona temporada però va perdre el ritme de competició, com tots. A diferència dels altres, no ha tingut la capacitat per entrar bé amb el ritme que calia en una fase final com aquesta. No li trauré el més mínim mèrit del que han fet els seus rivals perquè han tingut la mateixa problemàtica.

Ara molts diuen que el Madrid ho ha fet malament, però jo personalment defenso que el Burgos i el MoraBanc ho han fet millor. Simplement. Per una banda, el fet de tenir plantilles curtes fa que els rols estiguin més clars per a una competició en què el cara o creu juga un paper important. Alguns ho han pagat perdent energia pel camí. Al Barça, en canvi, això no ho han patit.

Tècnicament i tàcticament hi ha hagut molts canvis, més defenses en zona no només perquè els equips tenien menys ritme sinó també perquè alguns altres no tenien clar com atacar-les per manca d’automatismes. Els entrenadors fins ara han jugat un paper determinant i la majoria han demostrat que treballen molt i bé. Això no és una lliga regular. És més exigent. No hi ha temps de preparació, l’scouting és diferent, els recursos els has de tractar amb cura perquè si no ho pagues. El nivell dels entrenadors ha estat brutal.

El València s’ha quedat a les portes de la final. No ha tingut sort durant la fase perquè ha perdut pel camí Abalde i Labeyrie i això els ha fet mal. Si comences amb baixes tens la possibilitat d’adaptar-te a la situació, però si et passa durant la competició això et condiciona moltíssim. No podem acabar l’anàlisi sense parlar de l’equip de Joan Peñarroya, que s’ha plantat a unes semifinals amb tres equips de l’Eurolliga. Ha superat les expectatives de tothom. Per a ells és un èxit brutal i ha quedat més clar que mai quin ha estat l’equip revelació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.