El segon somni americà
Bàsquet. La pivot de Blanes (1,89 m, 1997) torna a l’Spar Girona després de quatre anys als EUA, marcats per un greu accident de cotxe la tardor del 2018, quan era jugadora del Seminoles
Iho López (1,89 m, 1997) serà una de les novetats de la pretemporada de l’Spar Girona, tot i que el seu estat físic sigui una incògnita que només la primera visita amb la metgessa de l’equip, Sílvia Treviño, podrà començar a aïllar.
La pivot de Blanes no juga des de l’octubre del 2018, fa gairebé dos anys, després que un greu accident de trànsit tallés la progressió d’una de les més fermes promeses del bàsquet continental. Havia debutat en el primer equip de l’Uni el curs 2013/14, amb Anna Caula –19 partits amb 8 minuts de mitjana–. En el club des que era cadet de primer any, va marxar en el segon any de júnior i havent format part de la plantilla que alçava el títol de lliga amb Roberto Íñiguez.
El mètode i la FEB
Iho López no va jugar en l’NCAA el primer curs degut a la transició acadèmica –no tenia els estudis en ordre–. Una etapa que contrasta amb la que va viure amb les seleccions FEB: tres estius seguits guanyant una medalla d’or. Des de la seva primera convocatòria (2013), en edat cadet, no va faltar en cap campionat i en va disputar set en quatre anys. Només va quedar fora del podi en el mundial sub-19 del 2015, quan va perdre el bronze contra Rússia. De les sis medalles, quatre són d’or –europeus sub-16 (2013), sub-18 (2015) i sub-20 (2016 i 2017)–; una de plata –mundial sub-17 (2014)– i una altra de bronze, en l’europeu sub-18 del 2014. En el darrer campionat d’Europa (2017) va fer 11,7 de valoració de mitjana i només va ser superada en l’equip estatal per l’MVP del torneig i actualment jugadora de l’Spar Araujo (19,1) i la que seria alera de l’Uni la temporada posterior, Conde (16,4).
Prudència
El GEiEG Uni ha fet oficial que Iho López tindrà fitxa amb l’equip de la Lliga Femenina 2 vinculat a l’Uni. S’entrenarà amb l’Spar Girona a les ordres d’Èric Surís. Els responsables de l’entitat volen veure quines prestacions pot oferir la blanenca i, si convé, que torni a agafar el ritme de competició en el conjunt grupista abans d’incloure-la al primer equip, on podria aportar sobretot físic i rebot a un joc interior amb la txeca Julia Reisingerova (1,94 m, 1998) i la lituana Giedre Labuckiene (1,92 m, 1990) en la posició de cinc.
LA GRAN INCÒGNITA
Tindrà fitxa amb el GEiEG Uni de la Lliga Femenina 2, el vinculat, per agafar ritme
Una altra aposta marca de la casa
Iho López no és, ni de bon tros, la primera jugadora que torna a l’Uni, que s’ha caracteritzat pel seu estil de gestió esportiva. El més recent –i sonat– retorn era el de l’hivern passat: Marta Xargay havia marxat just assolit l’ascens a la Lliga Femenina el 2009, en una plantilla en què també hi havia Astou Traoré (MVP a la fase). La senegalesa també va jugar l’any del debut a la màxima categoria i, el 2017/18, tornava per omplir el buit de Keisha Hampton, lesionada i que arribaria un any més tard per alçar la segona lliga. La MVP d’aquella final, Julia Reisingerova, torna després d’un curs a València. Com Chelsea Gray, referent a la WNBA (Sparks) i que el novembre del 2015 va deixar l’Uni al cap d’unes setmanes amb l’AGÜ Sport pagant la clàusula. Ify Ibekwe (2014/15 i 2016 i 16/17 ), Cierra Bravard (2012/13 i 2014), Magaly Mendy hi han estat en dues etapes (2017/18 i 19/20) . Mima Coulibaly té el rècord: 2015/16, la segona part de la 16/17 i aquesta última 19/20 per rellevar Colhado.
