[D]
0
Més bàsquet
Barcelona / Los Angeles - 19 juny 2010 2.00 h

BÀSQUET / FINAL NBA

Desacceleració cap al títol

Els Lakers només juguen, i guanyen, quan es tranquil·litzen

Un triple de Fisher a 6:11 (64-64) obre la porta del triomf

- Barcelona / Los Angeles

Quan es vol pujar el tercer esglaó sense haver passat pel primer i el segon, normalment hi ha problemes. La sobreexcitació dels Lakers en els primers set minuts va ser fenomenal i va marcar l'esdevenir d'un matx en què els rebots, fent ús i abús de la seva superioritat física, els va mantenir en el partit. Només en l'últim quart, un cop Fisher va situar el 64-64, l'equip groc es va calmar, va jugar a bàsquet i va enfilar cap al triomf contra uns Celtics literalment exhausts.

De rebot en rebot.

Al començament, cap tir dels locals a cistella era franc, en part gràcies a l'enorme contacte físic que permetien els àrbitres –tot, entès i acceptat per l'angoixant consciència de ser en l'últim partit–. Els Celtics, per contra, no tenien gaires ocasions de tir, però quan les trobaven no fallaven. Per això les primeres iniciatives (14-23), ampliades per Davis. En el segon quart, en els set primers minuts, Boston va encomanar-se de l'acceleració del rival –va necessitar 8 tirs per anotar el primer bàsquet–, però quan Pierce va posar-s'hi l'avantatge assolit en el primer quart va tornar (34-40). Fins al descans, xifres demolidores: 13/49 tirs (26%) dels Lakers i 15/34 (44%) de Boston, amb 29 rebots (15 d'atac) dels locals al costat dels 20 en defensa dels verds. El cinc inicial de Boston havia anotat, rebotejat i assistit, mentre que entre Kobe (8 punts) i Pau (6) havien fet 6/26 tirs de camp.

Cinc punts de Garnett i quatre de Rondo, per un costat, i més tirs forçats de Kobe, per l'altre, encetaven la segona part i silenciaven l'Staples (36-49), si bé el públic, conscient de la seva part del tracte, responia i evitava que els seus morissin (45-51). Aquí, els efectes de la fatiga ja eren devastadors i els tirs i les jugades forçades no eren exclusius de Kobe

Un cansament brutal que, en els tres primers minuts de l'últim quart només va donar dos bàsquets (55-59). Els Lakers volien però no sabien; els Celtics, volien però no podien. La grisor era absoluta fins que el triple de Fisher (64-64) va obrir la veda, i cinc punts de Kobe (71-66) i cinc de Pau (76-70 a 1:30) posaven els fonaments del títol perquè, als Celtics, tant Allen com Pierce fallaven tirs alliberats. Després, sortint d'un temps mort, tres triples en 40 segons –de Rasheed, Artest i Allen (79-76)– dignificaven el partit i exacerbaven l'emoció abans que Kobe (81-76), després d'un rebot d'or en atac de Pau, i Vujacic a 11,7 segons des del tir lliure (83-79) possessin l'anell al dit dels campions.


Pau i Kobe, molt erràtics (12/40), es reivindiquen des del rebot (33), i un del català a 27 segons certifica l'anell

Ron Artest, el governador del caos

Ningú com Ron Artest per festes enmig del caos, l'escenari que governa habitualment el seu enteniment. Els 21 tirs de camp errats pels Lakers en els primers 27 intents van originar un ecosistema en el qual l'aler va trobar-se d'allò més a gust. Actiu a les dues bandes del camp, Artest va ser el flotador de l'equip en el segon quart, anotant 12 punts i donant rèplica als 9 que aleshores va anotar Pierce i que, en circumstàncies normals –és a dir, amb Artest negat de cara al cèrcol–, haguessin liquidat la final. Ja en l'últim quart, un 2+1 seu a 7:29 igualava el partit (61) per primera vegada des del segon quart, mentre que un triple seu a 1:04 del final (79-73) propulsava els grocs al títol després que Rasheed hagués situat el 76-73 amb 1:24 per jugar-se.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Notícies

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)