BÀSQUET / FINAL NBA
Desacceleració cap al títol
Els Lakers només juguen, i guanyen, quan es tranquil·litzen
Un triple de Fisher a 6:11 (64-64) obre la porta del triomf
Quan es vol pujar el tercer esglaó sense haver passat pel primer i el segon, normalment hi ha problemes. La sobreexcitació dels Lakers en els primers set minuts va ser fenomenal i va marcar l'esdevenir d'un matx en què els rebots, fent ús i abús de la seva superioritat física, els va mantenir en el partit. Només en l'últim quart, un cop Fisher va situar el 64-64, l'equip groc es va calmar, va jugar a bàsquet i va enfilar cap al triomf contra uns Celtics literalment exhausts.
De rebot en rebot.
Cinc punts de Garnett i quatre de Rondo, per un costat, i més tirs forçats de Kobe, per l'altre, encetaven la segona part i silenciaven l'Staples (36-49), si bé el públic, conscient de la seva part del tracte, responia i evitava que els seus morissin (45-51). Aquí, els efectes de la fatiga ja eren devastadors i els tirs i les jugades forçades no eren exclusius de Kobe
Un cansament brutal que, en els tres primers minuts de l'últim quart només va donar dos bàsquets (55-59). Els Lakers volien però no sabien; els Celtics, volien però no podien. La grisor era absoluta fins que el triple de Fisher (64-64) va obrir la veda, i cinc punts de Kobe (71-66) i cinc de Pau (76-70 a 1:30) posaven els fonaments del títol perquè, als Celtics, tant Allen com Pierce fallaven tirs alliberats. Després, sortint d'un temps mort, tres triples en 40 segons –de Rasheed, Artest i Allen (79-76)– dignificaven el partit i exacerbaven l'emoció abans que Kobe (81-76), després d'un rebot d'or en atac de Pau, i Vujacic a 11,7 segons des del tir lliure (83-79) possessin l'anell al dit dels campions.
Pau i Kobe, molt erràtics (12/40), es reivindiquen des del rebot (33), i un del català a 27 segons certifica l'anell
Ron Artest, el governador del caos
Ningú com Ron Artest per festes enmig del caos, l'escenari que governa habitualment el seu enteniment. Els 21 tirs de camp errats pels Lakers en els primers 27 intents van originar un ecosistema en el qual l'aler va trobar-se d'allò més a gust. Actiu a les dues bandes del camp, Artest va ser el flotador de l'equip en el segon quart, anotant 12 punts i donant rèplica als 9 que aleshores va anotar Pierce i que, en circumstàncies normals –és a dir, amb Artest negat de cara al cèrcol–, haguessin liquidat la final. Ja en l'últim quart, un 2+1 seu a 7:29 igualava el partit (61) per primera vegada des del segon quart, mentre que un triple seu a 1:04 del final (79-73) propulsava els grocs al títol després que Rasheed hagués situat el 76-73 amb 1:24 per jugar-se.
