BASQUET / FINAL NBA
Segon anell consecutiu de Gasol i cinquè dels Lakers en elsúltims onze anys
El duet Kobe-Pau es confirma irresistible, també per als Celtics
Gasol es perpetua en l'excel·lència i reescriu el llibre de l'esport català
«Guanyar dos anells consecutius és una cosa bastant complicada de fer, i estem orgullosos per haver-ho aconseguit. Sense la derrota del 2008 no tindríem aquests títols»
«El títol és dolç i meravellós, especialment quan guanyes Boston, per la rivalitat i la història de les dues franquícies»
«Sabíem que no seria un partit bonic, que seria dur i que hauríem de jugar amb cor. Notes l'excitació. Tires a cistella de la mateixa manera que sempre, però els tirs van diferent»
«Gràcies als meus companys ens hem pogut enganxar al partit després d'uns tres primers quarts molt difícils. Estava realment cansat»
«No tinc prou paraules per agrair la feina d'en Pau. No podríem haver guanyat sense ell. Tampoc sense Odom ni Artest»
«Ho dedico a la gent del meu barri, al meu doctor i a la meva psiquiatra. M'ha ajudat molt a relaxar-me»
«Ho hem fet. No ha estat bonic, però està fet»
«Hem trobat la manera de generar punts. Aquesta ha estat la clau, trobar el camí per generar punts al final»
«No serem el mateix equip l'any vinent, i ha estat molt dur. Però estic molt orgullós del grup»
«La falta d'alçada ha estatuna diferència clau»
Contra l'enemic estimat, en un setè partit i amb la derrota de fa dos anys encara present en la memòria. De la millor manera imaginada, els Lakers són campions de l'NBA per segona vegada consecutiva, per cinquè cop en onze anys i per setzè en la seva història. Poc importa que en la final els minuts de bon bàsquet hagin anat cars o que l'última batalla hagi estat absolutament òrfena de joc eixerit. Després de 105 partits, l'únic que compta és el triomf i aquest ha acabat del costat de la franquícia californiana, a les mans de Pau Gasol. El jugador català, un cop més, ha estat fidel amb l'èxit que el destí li té perennement reservat. Amb llàgrimes als ulls ja amb els 48 minuts consumits, rebent l'elogi de Kobe Bryant quan aquest era reconegut com el jugador més valuós de la final, la maduresa del pivot de Sant Boi ha tornat a quedar altament demostrada. El talent per jugar a bàsquet no es discuteix i a Pau mai se l'hi ha negat, i els seus 18 rebots i les 4 assistències, sostres de l'equip en el setè partit, són indicatius de la seva intel·ligència, de la seva comprensió del joc i de les circumstàncies del moment. El treball, allò que tanta urticària li feia quan va arribar al primer equip del Barça, és el que el va portar a Los Angeles fa dos anys i mig i el que l'ha enlairat al graó més alt: tres finals i dos títols, al llindar de la perfecció. No és guanyar el més difícil, sinó repetir. I els Lakers, amb un Pau irreprotxable i formant un duet irresistible amb Kobe, ho han aconseguit. «Tenia un sentiment», que diu l'himne de l'Staples, la cançó del moment. I aquest apunta una nova dinastia, la que han començat a forjar els Lakers.
Del dubte, al títol.
Un pas més.
Tot, circumscrit en un futur immediat en què el principal interrogant, la continuïtat de Phil Jackson, se sabrà en una setmana segons paraules del mateix tècnic, un cop hagi passat un exhaustiu reconeixement mèdic. Quant a la plantilla, que amb 92 milions de dòlars en salaris ha estat la més cara de la lliga –tot té un preu–, Kobe, Pau, Odom, Artest, Vujacic, Walton i Bynum tenen contracte. És a dir, que, essencialment, només s'ha de decidir si cal fer definitivament el canvi en la posició de base –si Fisher ho vol, continuarà jugant– i buscar, d'allà on sigui un quart home interior i un parell d'exteriors de banqueta consistents.
Els traspassos, especialment un cop passada la tempesta que es preveu en el mercat d'agents lliures d'aquest juliol, és una altra possibilitat, amb Bynum –dos anys i 28 milions garantits per endavant– com a home més indicat, si bé les raons que tindrien els Lakers per fer-ho, les lesions, són les mateixes que tindran la resta d'equips per no arriscar-se en aquesta operació. La temporada del tercer anell ha començat.
ELS 16 CAMPIONATS
Al Sant Jordi, campionat del món de clubs
Amb el títol assolit pels Lakers i el campionat de l'Eurolliga guanyada pel Regal Barça, l'enfrontament que hi ha programat pel dijous 7 d'octubre –ja amb totes les entrades esgotades– ja es pot considerar un campionat del món de clubs. I és que en aquest partit s'enfrontaran els dos últims campions de les dues màximes competicions continentals per primera vegada des que hi ha enfrontaments entre equips de l'NBA i equips del bàsquet FIBA. Barcelona, el Sant Jordi, de vint-i-un botons.
