Haver construït aquest equip és una realitat que tanca un cercle. Girona és una ciutat de bàsquet i el club sempre hi havia hagut grans equips de formació. Amb Surís el club i el primer equip van fer un salt amb l’arribada d’internacionals com Núria i Laia. I també fitxa molt bé jugadores de fora.

És un regal per a tothom, no només per la seva aportació esportiva sinó com a persona que cuida el cos i la ment. Cada any és més sàvia i llesta. Les últimes temporades ha fet el millor bàsquet de la seva carrera.

Quan la seva mare jugava al Celta jo era un aficionat més. La conec de molt petita i estic molt content pel seu rendiment. És una jugadora emocionalment molt estable i sempre ha pres les millors decisions assessorada per la seva família, fins i tot quan va anar al Wisla.

No jutjo les decisions de ningú i emocionalment té tot el meu suport perquè em sembla una persona i una esportista extraordinària. Tot el que hagi decidit o decideixi més endavant estarà bé.

És una decisió que tampoc puc jutjar, però respecto moltíssim el treball de l’Èric d’aquestes últimes temporades. De fet, m’hi veig reflectit. També vaig ser un entrenador de la casa durant molts anys i sé que és difícil sovint tirar les coses endavant. Li envio ànims i li desitjo sort. Jo mateix vaig viure un cessament just abans d’arribar al Iekaterinburg, que és probablement el millor equip del món. No saps mai on et portarà la vida. Julbe, en qualsevol cas, serà una aportació fantàstica tant a la lliga com a l’Eurolliga. Necessitem entrenadors d’aquest nivell en el bàsquet femení.

Em sento una persona molt afortunada. Ho haig de reconèixer. En totes les etapes de la meva carrera esportiva he anat superant fases que m’han omplert i ara tracto de merèixer aquell lloc amb el treball que faig cada dia.

Guanyar és la valoració que es fa al final en tots els esports, però nosaltres també volem, a més, fer el millor joc possible. El camí per arribar a la victòria també és important per als aficionats, el club, la ciutat i la junta. Volem que la gent torni a casa contenta, no que estiguin molts mesos emprenyats i un dia de maig contents, com el Madrid de futbol. Cal un equilibri. Dit això, tots els entrenadors tenim la mateixa pressió, ja sigui el que entrena el campió d’Europa com el que ho fa en el Bembibre o el Zamarat. La pressió és positiva per a un professional.

Sobre això hi ha molta literatura. Al final el que volen totes les jugadores és jugar, passar-s’ho bé i guanyar. Si elles veuen que allò que intentes fer és positiu i funciona, tens zero problemes. Les grans jugadores que he tingut o tinc, com Maya Moore, Breanna Stewart o Brittney Griner, són les primeres d’arribar i les últimes de marxar dels entrenaments. Una de les meves màximes com a entrenador és dir sempre la veritat a les jugadores, i ho agraeixen. Tenir les millors jugadores, però, no t’assegura cap títol, i encara menys el 2021, amb el que està passant.

Primer el que cal és que es converteixi realment en un campionat professional. Resulta curiós que sigui el futbol femení el que pugui accedir primer a aquest estatus, quan el bàsquet sempre havia anat al davant, i amb diferència.