La baixa d’última hora de María Araújo, que va seguir el partit sense canviar-se, és l’última pedra en el camí de l’Uni aquest 2020. Un any que s’obria amb l’arribada de Xargay –retirada al maig–, la lesió d’Oma –la vigília de Reis amb la gironina encara sense debutar–, la crisi de resultats que, coincidint amb el Glòria, passaria a ser institucional i que seguiria amb la desfeta en la copa l’últim cap de setmana del curs passat.

El que comença malament només pot millorar i, des d’aquesta perspectiva, la victòria a Maloste és un exercici de pragmatisme de l’Spar Girona, capaç de superar un equip que continua sense saber què vol ser quan sigui gran –tercera derrota seguida– i amb vuit perquè, sense la quatre titular, Alfred Julbe no va fer jugar Oma ni Soler. Sí les dues cinc juntes, o Vasic per donar aire a Elonu (31:25, mig minut menys que la sèrbia).

Inferior en el rebot (26-16 en el descans, 11-12 al cèrcol gironí), l’aposta era no encaixar de lluny –primer triple local en l’onzè intent, en l’últim quart (45-52)– i dominar el ritme des de la defensa, excel·lent en les ajudes i notable en els canvis de bloqueig. Superior en el col·lectiu (2-11,14-23 Eldebrink), la comparació individual no s’aguanta: 27-38, primer triple de la sueca abans de l’únic punt de Rosó (28-38), i màxima diferència amb el segon de la sis (28-43), que tancava el marcador (60-69).

Gray desfeia el duel entre les interiors en el primer quart, amb Elonu (7) i Reisingerová (8) contra Lo (8) i Arrojo (9) fins que Vasic trobava l’encert en la primera 2-3 local (23-31). L’aparició del perímetre del Gernika (38-47 Bjorklund), Colhado (40-47, 42-49 i 47-52) i una sola cistella de l’Spar Girona els últims 5:03 del tercer quart (40-49, Palau al límit de la possessió i amb efecte) donaven l’oportunitat a les locals. Desaprofitada. El tap d’Elonu a Ginzo en una transició de Buch, dues accions de Gray (47-56) i el segon triple de Vasic en un bloqueig mal defensat sentenciaven: 49-61.