El Zalgiris, que visita demà el Palau a l’Eurolliga, és el gran símbol de Lituània, un club que va més enllà de la seva significació esportiva per tot allò que representa. Per això l’expectativa que es va generar a tot el país per saber qui seria el substitut de Sarunas Jasikevicius a la banqueta va ser enorme. El lituà, a més, es va endur tot el seu cos tècnic a Barcelona i, per tant, calia, un cop més, prendre una decisió valenta i potser arriscada. Per això, quan el club va anunciar el nom de Martin Schiller, molts, per no dir la majoria, van quedar descol·locats. Què podria aportar un austríac sense experiència en l’Eurolliga a un equip de Lituània, el paradís bàltic del bàsquet mundial?

Schiller (1982, Viena) va aixecar diumenge, com Jasikevicius a Madrid, el seu primer gran títol, la copa lituana. A Europa ha construït un bloc sòlid que s’està fent valer (13-10) liderat per jugadors als quals ha donat molts minuts i tota la seva confiança: Grigonis, Walkup, Lekavicius i Laubergne, molt més sòlid que la temporada passada al Fenerbahçe. El Zalgiris va perdre a l’estiu, a banda de tot el cos tècnic, fins a vuit jugadors, alguns dels quals han reforçat rivals directes, com ara KC Rivers, Ulanovas i Zach LeDay.

El tècnic, de formació acadèmica alemanya, ha hagut de lluitar no només contra l’ombra més que allargada de Saras, sinó contra el fet de ser encara un desconegut per a una de les aficions més expertes de l’Eurolliga.

A poc a poc els descreguts de Schiller pugen al vagó dels creients i la tria, arriscada, ja no sembla tan desmesurada. El tècnic és ajudant a la selecció alemanya, però la seva graduació va tenir lloc en una competició poc seguida a Europa, la lliga de desenvolupament de l’NBA, en la qual va ser nomenat la temporada passada entrenador de l’any després de conduir els Stars (equip vinculat als Jazz) a un balanç de 30-12. El seu currículum anterior inclou equips molt modestos del bàsquet alemany i ni tan sols va ser mai jugador.

El Zalgiris no havia tingut mai un entrenador no lituà des de l’etapa de Joan Plaza i Ilias Zouros (2013).

Ningú esperava un tècnic com Schiller, però Paulius Motiejunas ho va tenir clar i els resultats no el desmenteixen.