“Sempre és difícil jugar contra el Barça”, admetia premonitòriament en la prèvia de l’Eurolliga Pablo Laso, el tècnic del Madrid, que ja no sap com posar-s’hi. Feia molt temps que els blaugrana no exercien un domini tan autoritari en els duels amb el rival blanc, un equip farcit de figures que troba a faltar la direcció de Facundo Campazzo i que perilla a l’Eurolliga. Ha perdut els sis enfrontaments directes contra els equips ACB –el Barça, el Baskonia i el València– i tindrà feina per accedir als quarts. Els blaugrana, en canvi, ja els tenen segellats i busquen el triomf en la lliga regular. En pocs mesos, la metamorfosi blaugrana ha estat brutal i la crisi, com diu el tòpic, ha agafat el pont aeri.

El Madrid es va endur la supercopa al setembre amb Saras Jasikevicius acabat d’aterrar, però el Barça ha guanyat els quatre partits seguits posteriors, els tres darrers, a més, al Wizink Center de Madrid, coliseu on els blaugrana ja es troben com a casa. Tot va començar amb el triomf al Palau en l’Eurolliga (79-72) sense Mirotic, que havia donat positiu de Covid, i amb el jove del planter Sergi Martínez erigint-se en protagonista inesperat. La primera visita a Madrid en l’ACB (82-87) justament la setmana del cas Heurtel, o sigui en un entorn desfavorable, va servir per adquirir bones sensacions, que van quedar confirmades amb l’esclat viscut en la final de copa, un triomf abassegador d’aquells que fan mal (73-88). Una oda al joc coral i la defensa, els ideals del llibre d’estil del tècnic lituà. Corey Higgins en va ser l’MVP. Dijous, en canvi, no va lluir com en altres ocasions. Cap problema. L’amplitud de la plantilla i la motivació permanent que els inocula Saras fan ressorgir altres recursos. Oriola, intens en defensa, agafant rebots en atac i amb caràcter, va ser l’home del partit amb 18 punts –tres triples–, la seva marca personal a Europa, al costat del fiable Mirotic, el jugador del Barça més valorat (24). L’esmaixada del balcànic amb la mà esquerra a la cara de Garuba i amb un Tavares –29 de valoració, el pivot més intimidador del bàsquet FIBA– apressat perquè feia tard simbolitza l’energia d’un Barça il·lusionant.