Fontajau ha tornat a sentir botar la pilota de l’Uni Girona, cosa que no passava des del 21 d’abril, quan van ser eliminades pel València a semifinals de la Lliga Femenina. A 173 quilòmetres de distància el bàsquet també va baixar la persiana uns dies abans al Cadí La Seu, el 27 de març, en l’últim partit de la lliga regular contra l’Al-Qázeres al palau d’esports. L’activitat ha tornat amb força a totes dues ciutats per reptes engrescadors per a aquest curs amb l’Eurolliga a l’horitzó com a repte gironí a banda de la supercopa, la copa i la lliga, i un Cadí La Seu que afronta el primer any post Geo Bahí sense competició europea i centrat a assolir la permanència primer i no renunciar ni a la copa ni al play-off.

L’Uni Girona, amb Alfred Julbe al capdavant des de l’inici del curs –la temporada passada va rellevar Èric Surís el 2 de novembre–, afronta un curs sense dos referents, com eren Chelsea Gray i Sonja Vasic, però amb Laia Flores, que s’afegeix a María Araújo, Julia Resingerová, Iho López, Giedre Lubuckiene, Frida Eldebrink i Júlia Soler. S’incorporen Rebekah Gardner i Binta Drammech. La nigeriana Michaela Onyenwere –sensació en la WNBA per la seva condició de rookie, que al club tenen clar que serà difícil de retenir per Nadal– i l’altra nord-americana, Kennedy Burke –màxima anotadora de la darrera lliga italiana, en un equip menor–, arribaran amb la competició en marxa. Julbe té clar l’objectiu: “Reduïm el pressupost, baixem en jugadores que en un moment tan compromès agafin la pilota. Ho haurem de fer d’una manera més compartida i de la manera que ho hem anat encarrilant és amb gent atlètica que tingui un bon un contra un i pugui jugar una defensa agressiva.”