ÈRIC VILA
JUGADOR DEL BÀSQUET GIRONA
“Jugar a Fontajau és un somni”
“L’objectiu d’anar als EUA no era només el del bàsquet, sinó forjar-me el futur amb una carrera universitària.”
“Vaig veure tots els partits la temporada passada i m’agrada el joc que proposa”
És inevitable que la gent em recordi la meva etapa en el Barça, però com a jugador no pots viure del passat
Èric Vila (1998, 2,09 m) va començar a jugar a bàsquet al pavelló de Santa Eugènia, però el Barça el va convertir en una de les grans promeses de futur del bàsquet català en una de les generacions d’or del club. Marc Gasol li ha tocat la fibra sensible per portar-lo a Girona, després d’uns anys universitaris als EUA convulsos però “inoblidables”.
Primer de tot, com va la lesió al peu que no el va deixar jugar la temporada passada?
Estic bé. Treballant molt per tornar a recuperar el meu millor nivell. Em falta una mica, però tinc la sort de tenir un club al darrere que m’ajuda en tot el que calgui. Estic progressant, i l’equip també entén que soc un jugador en creixement, i això em fa sentir bé. Espero jugar ja uns minuts en el primer partit de pretemporada.
L’etapa als Estats Units, en tres universitats diferents, no ha estat fàcil?
L’experiència ha estat inoblidable malgrat les complicacions, com ara canvis d’entrenadors i diferents situacions viscudes. M’emporto un molt bon record de moltes persones que he conegut i un altre objectiu que no era menor per a mi: m’he graduat, tinc la meva carrera d’estudis humans als EUA i ara em disposo a començar una nova etapa professional en el bàsquet.
Abans de marxar a la NCAA, el Barça li va fer una molt bona oferta. N’ha continuat tenint aquests anys?
Sí, hi ha hagut propostes de clubs de l’ACB per tornar, però en cada moment he fet el que creia que era més convenient per a mi, sobretot acabar la carrera universitària, per tenir-la amb vista al futur. Amb 23 anys encara tinc molt de temps per fer una carrera professional en el món del bàsquet.
Tot i ser un jugador molt alt, en el Barça sempre havia destacat en les posicions exteriors. Quin rol espera tenir en el Girona?
Crec que puc jugar en les posicions de 2, 3 i 4, però al capdavall faré el que em demani en Carles. Tenim un equip amb jugadors molt alts i versàtils, i puc ajudar en diferents llocs per la meva polivalència, també.
Els entrenadors universitaris als EUA, com el feien jugar?
Sobretot d’aler alt. Allà es juga un bàsquet molt més obert, de fet és una tendència a tot arreu, tenir menys possessions i més joc per fora, que és com em sento més còmode. No m’he centrat mai a voler ser només un tirador sinó a ajudar en altres conceptes del joc.
Li recorden encara l’MVP amb el Barça júnior o el fet de ser el jugador més jove de debutar en el primer equip?
Sí, és inevitable que la gent em recordi encara de la meva etapa en el Barça, però com a jugador no pots viure en el passat. Has de continuar creixent. Tinc tota una carrera davant meu i no m’agrada viure en el passat, sinó lluitar perquè vinguin més èxits.
Va ser Marc Gasol en persona qui el va convèncer per tornar a Girona?
Em va ajudar a donar-me confiança per fer el pas, però ell jugava amb l’avantatge que jo soc de Girona, i així va ser més fàcil convènce’m.
Va començar de ben petit a jugar a Girona, primer a Santa Eugènia i després en el Sant Josep, però de partit a Fontajau, n’ha viscut algun?
Com a jugador, cap. És un somni que tinc de sempre jugar a Fontajau, i per això tinc moltes ganes de començar-ho a fer.
Ha seguit aquestes últimes temporades la trajectòria del club?
Sí. Han vingut jugadors de la formació del Barça amb els quals havia coincidit molts anys, com l’Aleix Font, però abans ja era un seguidor de l’equip, fins i tot a la LEB Plata. Des de fora ho veia, i ara encara ho veig més, que és un club amb ambició. S’està fent molta feina i s’estan posant les bases per garantir-ne un futur brillant.
Tothom té al cap l’ACB.
Ens agradaria. És un repte que tenim encara que sigui llunyà. Hi ha molts objectius entremig que s’han de complir abans d’arribar-hi. Girona aspira a pujar, i tard o d’hora arribarà aquest moment, però cal tenir unes bases sòlides per anar creixent a poc a poc.
Un entrenador important en la seva formació va ser Alfred Julbe. Suposo que deu haver tingut ocasió de parlar-hi.
Ara ens veiem gairebé cada dia al pavelló, però amb l’Alfred hem mantingut sempre el contacte, aquests anys. És un entrenador que aprecia molt les vivències viscudes amb els jugadors; per a ell és important mantenir aquest contacte amb antics jugadors joves, i sé que també ho fa amb altres que havíem estat amb ell en el Barça. A nosaltres ens encanta poder-hi xerrar i intercanviar experiències.
Amb vuit jugadors nous en l’equip que no es coneixien, quin ‘feeling’ tenen en els primers entrenaments?
De moment ens sentim molt còmodes entre nosaltres. Sabem que s’ha de treballar aquesta relació i ho estem fent bé, tot i que estem en fase d’adaptació. Això sí, hi ha molt bona química.
Què li sembla l’estil de joc que proposa Carles Marco?
Vaig veure tots els partits de la temporada passada i m’agrada perquè és un joc poc egoista, en què es busquen sobretot els avantatges, i també és molt divertit. La gent que vingui a Fontajau s’ho passarà bé. A més, no tenim por de ningú, tot i que hi ha molt bons equips, com ara l’Estudiantes, el Palència, l’Alacant, el Castelló o el Guipúscoa.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.