Sí, perquè fins que no hi ets no t’ho acabes de creure. Estic molt content. Això sí, els nous vam haver pagar la matrícula, que és convidar a sopar la resta de l’equip. Però es fa a gust i val a dir que els companys també es queden a gust.

L’equip ja fa unes quantes temporades que ho està fent molt bé tot i tenir un dels pressupostos més humils. Un premi per a mi i també per a Yankuba com dues de les peces del gran Manresa que està fent un gran curs a l’ACB i a Europa.

Inicialment fan una preselecció en què et demanen el passaport Covid i va arribar un dia que ens va trucar Carlos Jiménez per comunicar-nos-ho. L’endemà ens vam trobar al vestidor i ens vam felicitar.

Pedro és un entrenador que exigeix molt, porta el jugador al límit i això és el que et fa millorar. Amb Pedro he millorat encara més aspectes com la lectura del joc i la presa de decisions, i gran part de culpa és dels tres anys que he estat amb ell.

Quan passen els anys ets més conscient que t’has de cuidar. Tinc 31 anys, faig els meus exercicis de prevenció, i espero continuar jugant. No he parlat mai amb [Albert] Oliver, l’admiro però estic gairebé segur que no jugaré tants anys com ell. Té un mèrit increïble.

Sempre ho dic, hi ha alguns privilegiats que tenen talent innat i a d’altres ens toca fer un camí més llarg. A mi m’ha tocat la segona opció, passar per altres lligues i estar anys a la LEB, anar a l’ACB i tornar a la LEB. M’ha arribat ara i així havia de ser.

Seguríssim. Hi ha jugadors a la LEB que poden jugar a l’ACB. El 60 o 70 per cent dels que estem a la selecció hem passat per allà. Els clubs s’han d’atrevir i no és fàcil perquè mirem més a l’estranger i es valora menys el jugador estatal que té més implicació. Els clubs de la zona mitjana i baixa de l’ACB ho haurien de fer.

Ara sembla que un jugador de 22 o 23 anys a la LEB ja no tingui possibilitats. És una cursa de fons perquè quan t’arribi la possibilitat estiguis preparat.

Sí, n’estic seguríssim. El conec i parlo amb ell i sé que és així. Ve de dos anys al Villeurbanne amb un rol secundari i aquest any està gaudint del bàsquet. A més, tenim un grup de gent jove que s’ho està passant bomba. En la vida a vegades no tot són els diners. Ell té molt clar que es vol quedar a Manresa per fer un salt l’any vinent. Està ben assessorat i l’ajudarem a continuar creixent.

Aquest any jugar al Congost amb l’ambient que tenim és un punt a favor de l’equip, gent amb moltes ganes i jugadors implicats. Només s’ha de veure com entrenem amb jugadors que s’ho deixen tot amb un entrenador top que fa que la comunió entre afició, ciutat i equip sigui total.