Tornen per la porta gran
El Girona puja a l’ACB catorze anys després de la marxa de Marc Gasol a l’NBA i la desaparició del CB Girona
El triomf contra l’Estudiantes en el partit decisiu i amb Fontajau ple, el colofó
Estudiantes 60 Girona 66
MOVISTAR ESTUDIANTES:Faggiano (11), Dee (8), Larsen (4), Beirán (13), Durisic (4) –cinc inicial–; Sola (4), Martín (3), Dos Anjos (7), Urtasun (4) i Arroyo (2). 16/28 de 2, 5/25 triples (3 Beirán i 1 Faggiano i Dee), 13/22 tirs lliures, 38 rebots (12 Beirán), 9 assistències (3 Faggiano) i 58 de valoració (16 Beirán).BÀSQUET GIRONA:Urtasun, Fjellerup (17), Jawara (9), Franch (2), Gasol (11) –cinc inicial–; Sàbat (9), Vila (3), Stürup, Vecvagars (13) i Sorolla. 19/40 de 2, 7/22 triples (3 Vecvagars i 1 Fjellerup, Jawara, Sàbat i Vila), 7/12 tirs lliures, 26 rebots (8 Gasol), 8 assistències (4 Sàbat) i 68 de valoració (27 Gasol).PARCIALS:14-19, 16-15 (30-34), 17-24 (47-58) i 13-8 (60-66).“L’any que ve, Girona a l’ACB!” És el que cridava l’afició del moribund Akasvayu l’estiu del 2008. I també Fontajau, ahir, quan el club fundat per Marc Gasol el 2014 feia que la ciutat tornés al primer nivell amb ell a la pista que deixava, fa catorze anys, com a MVP de la competició per marxar a l’NBA. El pivot complia la seva promesa el novembre passat, amb un anell i dos títols de campió del món al seu palmarès, per liderar l’equip cap a l’ascens fins a l’últim moment.
El president del club era dubte fins a última hora per a la final, després del cop que va rebre en el tercer quart dissabte contra el Força Lleida, i acabava com a MVP malgrat haver llançat –i anotat– un sol cop en la primera meitat contra l’Estudiantes, que si el 13 de maig veia com la derrota a Fontajau (70-68) i la victòria del Granada el deixaven sense la primera plaça d’ascens un any després de baixar, ahir es tornava a quedar amb la mel a la boca al mateix pavelló que, com a mínim, no tornarà a visitar fins d’aquí a dues temporades.
Omplir Fontajau per a una final a quatre i ser l’amfitrió era una aposta arriscada que permet al club, ambiciós des de la gènesi, fer tornar la ciutat a l’ACB per la porta gran, amb un partit que sabria patir fins al final i que acabaria guanyant amb tres cistelles en l’últim quart, dues de Gasol i una de Fjellerup. La superioritat manifesta en el rebot dels col·legials no serviria per aigualir la festa dels vermells, que acabarien celebrant un ascens que, l’estiu passat, era tot una utopia, en contrast amb l’obligació dels de Madrid.
Justificat
Fjellerup, el primer dels dos fitxatges d’hivern, seria el complement ideal de Gasol. L’altre, Txemi Urtasun, acabava en blanc. L’argentí, tot ambició, liderava l’equip en una altra sortida en tromba: 4-9 amb 7 punts d’ell –triple inclòs (0-3)–i els 2 de Gasol. El primer triple col·legial, de Faggiano a 4:16, posava per davant l’Estudiantes (12-9)en el primer dels dos avantatges que tindrien. Jawara de tres empata a 12 i, després, era Sàbat dos cops cap a dins i, sobretot, un inspirat Vecvagars els qui permetrien al Girona anar sempre per sobre, malgrat el domini col·legial sota el cèrcol (19-12 a la mitja part, 7-11 a la cistella gironina). De fet, va ser Sàbat qui, a 1:14 per acabar el tercer quart, establia la màxima de la final (43-57) en suspensió i després d’haver anotat de 6,75 m. Beirán, després d’haver fallat els 7 primers intents del cap de setmana (0/3 dissabte), feia de lluny el 42-52, el 50-58 i el 55-60, amb l’Estudiantes defensant molt més enllà del límit i els dos equips erràtics. Fins que Fjellerup, a 2:05, va fer la segona cistella vermella en el darrer quart (58-62), Gasol amb la pilota botant tres cops sobre el cèrcol, la tercera (58-64) a un minut i mig –el 52-60 a 6:20 era la primera– i Josep Franch de tir lliure, el 59-66 a 8,4 segons perquè es desfermés l’eufòria.
LES DADES
Marc Gasol, de ser dubte fins a última hora a MVP de la final a quatre
El president i fundador del club no es podia perdre de cap de les maneres el partit decisiu per pujar, malgrat el cop al genoll esquerre que va rebre, dissabte, a 6:09 per acabar el tercer quart contra el Força Lleida amb 35-56. Com tants cops aquest curs, el pivot se sabria dosificar i, en tota la primera meitat, no buscaria en cap moment el cos a cos (2 punts, 3 rebots, 2 recuperacions i 7 de valoració en 13:47 a la mitja part (30-34). De fet, només fallaria l’únic intent de triple i el tercer quart seria el seu perquè ja l’obria amb una acció individual a la zona: 30-36. A3:30, encenia Fontajau amb cistella després de falta de Martín (35-45, temps mort madrileny) i amb l’addicional establia una nova màxima. Dos Anjos castigava la defensa gironina quan el president dels vermells descansava assegut, agafant aire per mantenir l’equip per davant amb dues cistelles a l’últim quart per acabar amb 11 punts, 8 rebots, 4 recuperacions, 2 taps i 4 faltes rebudes en 27:56: 27 de valoració.
21-4 de balanç amb Marc Gasol a la pista
El 2-7 del Girona a principi de curs no només precipita la destitució de Carles Marco (amb 2-6), sinó que accelera la decisió de Marc Gasol, que s’incorpora a l’equip en la jornada 10 contra l’Osca. I amb ell i Jordi Sargatal confirmat al capdavant de la banqueta –era interí en la novena jornada a Sant Sebastià–, d’una banda, i els reforços de Fjellerup i Urtasun –marxen Cosialls i Schaftenaar–, de l’altra, l’equip se’n va cap amunt i tanca la lliga regular 21-13. El president juga 20 partits de lliga regular, de què 16 acaben amb triomf. Les derrotes, a casa amb el Granada i a Madrid, a Lleida –no arriba als 4 minuts perquè ja estava lesionat, de l’anterior jornada contra l’Estudiantes– i a Palma. En la lluita per l’ascens, 3-0 amb el Corunya i dues victòries, aquest cap de setmana, en una final a quatre per què el club es va posicionar per organitzar-la de seguida que es va classificar per a les eliminatòries, amb una candidatura que el mateix president deia que seria un orgull per a tot Girona.
