L’exercici 2022/23 de l’Spar Girona té en els quarts de final l’hora dels adeus de les competicions FEB que havia guanyat abans d’alçar la supercopa a l’octubre a Vitòria, amb un triomf per 70-65 en la final amb Flores (15 de valoració), Gardner (14) i Murphy (13) com a destacades en el nou projecte liderat per Bernat Canut a la banqueta i Laia Palau al despatx. Segon a la fase regular, l’equip és el millor classificat entre els que no accedeixen a semifinals i, per tant, acaba cinquè com l’any del debut a la Lliga Femenina i el posterior. El 2014, encara amb Anna Caula, la sospitosa derrota de l’Avenida amb el Bembibre a casa en l’última jornada va deixar l’equip gironí sense play-off –la lliga és de dotze i el juguen els quatre primers– i va desencadenar un canvi de cicle que va acabar amb Anna Carbó i Noe Jordana alçant el títol el 23 d’abril del 2015.

El Gernika al març i sobretot el Barça CBS tant en la –premonitòria?– semifinal de la Lliga Catalana al setembre com en el partit que anticipava el final de curs, per Sant Jordi a Fontajau quan es complien vuit anys de la primera lliga, destapaven les vergonyes d’un projecte que va començar amb el pas canviat des de la pretemporada i que va entrar en una dinàmica d’autodestrucció al febrer en la tornada de la segona finestra FIBA. En la primera al novembre, l’Uni hi arribava líder de la lliga i l’Eurolliga havent perdut els primers partits en cinc dies, a Saragossa i Malines. Crystal Bradford (1,83 m, 1993) no va tornar de l’aturada, l’últim dia de la qual el club va anunciar el retorn de Brittney Sykes, l’aposta sobre segur per fer front a les baixes –Drammeh i Cornelius ja repetien lesions, de dues en dues– però que no va poder debutar fins després d’un mes, quan va arribar la primera gran crisi: en cinc partits, derrotes a casa amb l’Araski i el Miskolc i a Sant Feliu de Llobregat i Mersin.

El doble triomf en la lliga (76-72) i l’Eurolliga (74-48) contra l’Avenida a Fontajau, encara amb Roberto Íñiguez a la banqueta visitant –i Sykes esperant per debutar– va tornar a amagar les mancances d’una plantilla que seguia acumulant esforços i que va desencadenar la marxa del tècnic vitorià al Çukurova, on es va endur Laura Cornelius –i perquè María Araújo va rebutjar l’oferta, que si no...

La tornada de la segona finestra, al febrer amb totes les internacionals de l’Spar convocades –Flores (l’única que no s’ha perdut cap partit a l’Spar) s’afegeix a Araújo i Etxarri– i, per exemple, Maite Cazorla carrega les piles a Salamanca, obre la caixa de pandora perquè en el primer compromís l’equip perd el lideratge de la lliga a València (77-62) el dia que es lesiona Etxarri, ja amb Drammeh inèdita des d’abans del parèntesi i per al que quedarà de curs. S’hi afegeix Araújo en la darrera jornada de la fase de grups de l’Eurolliga, a Salamanca, a un minut i mig per acabar i amb l’equip eliminat. Que Bankolé, fitxada l’últim dia de mercat, jugui només dos partits abans de lesionar-se o que Sykes no pugui jugar en la copa i Murphy, que s’oferia per ajudar en els entrenaments a l’estiu, ho faci amb un dit trencat, com abans-d’ahir, en la seva següent aparició, és la constatació que el que anava malament només podia empitjorar, tot i recórrer al mercat per incorporar una jugadora de cada equip que baixa (Muhate i Palenikova).