El dol, per acomiadat
Laia Palau qualifica com a decebedora la temporada de l’Spar Girona, la del seu debut a la direcció esportiva
“L’equip que estem construint era per ser competitiu a l’Eurolliga. Volem seguir aspirant a màxims”, diu
“Decebedora.” Ras i curt. És com Laia Palau qualifica la temporada de l’Spar Girona, la primera amb ella a la direcció esportiva de bracet amb Pere Puig, el seu antecessor en el càrrec i que encara no fa un any feia un pas al costat i cedia la gestió del dia a dia a l’excapitana, que puntualitzava que la presa de decisions sempre ha estat consensuada i que argumentava la compareixença d’ahir davant els mitjans: “És de llei, i acabada la temporada, com a club dir què ha passat.”
La supercopa, la classificació per a l’Eurolliga superant la prèvia i quedant eliminat la darrera jornada en la fase de grups a mans de l’Avenida –botxí en els quarts els dos anteriors exercicis en la competició continental–, i l’eliminació en els quarts de la copa i de la lliga, amb l’equip cinquè per quart cop des del 2010 –la pitjor classificació del club en la màxima categoria–, són els resultats d’un equip que començava marcat per dos primers entrebancs en la confecció de la plantilla. “No ens hi hem sabut anticipar perquè no érem conscients que ens afectaria tant a nosaltres i a la lliga”, explicava Palau en referència a la dificultat per contractar la segona nord-americana, que va ser Crystal Bradford fins a la primera finestra i Brittney Sykes després d’un mes d’espera. L’altre imprevist és l’embaràs de Magali Mendy. “Ens fa anar de corcoll des del principi”, recordava la directora esportiva. I remarcava: “A l’inici ens en sortim amb la supercopa i la classificació per a l’Eurolliga.” El mes que s’ha d’esperar Sykes per debutar, la marxa de Cornelius i la mala ratxa de lesions són el pou sense fi on cau l’Spar Girona, que, malgrat tot, afrontava el play-off amb el factor pista a favor menys en la final, a diferència dels dos últims anys, en què va acabar tercer i va caure a semifinals amb el València. “La segona posició ens diu que hem estat un equip bo i amb peces suficientment competitives. Però quan arriba el play-off, la dinàmica dels últims mesos fa que l’equip no acabi de competir com esperàvem”, es resignava.
I ara què?
“És una setmana de reflexió i d’anàlisi. I de repensar el projecte perquè afecta moltes decisions i hem de pair el cop”, afirmava Laia Palau sobre com ha d’afrontar el club el futur més immediat, superat el tràngol de diumenge, i amb la plantilla per a la temporada que ve “força avançada”. “No jugar l’Eurolliga afecta el pressupost i l’equip que estem construint era per ser-hi competitiu. Volem competir de veritat en l’Eurocopa i la idea i ambició és la mateixa. No passem de tot, sinó que volem seguir aspirant a màxims.” “Una mica tot. N’hi ha que són mala sort”, exposava sobre les lesions de l’equip, abans de dir que ja va estar “reunida amb el cos mèdic, preparadors i entrenadors”. “Hem de fer autocrítica per veure com hem gestionat aquesta allau. Provoca més estrès a jugadores que segueixen dempeus i n’hi ha que no els ha passat res”, hi afegia.
Laia Palau no va voler respondre sobre la posició del club respecte a Irati Etxarri i María Araújo. Totes dues comparteixen posició i difícilment jugaran a un nivell òptim el curs que ve. La navarresa té contracte per a l’any que ve i la gallega no. També en tenen Mendy, Drammeh –inèdita des del 28 de gener– i Gardner, que encara ahir s’entrenava a Fontajau.