ACB

Energia tenallada

El Girona paga el col·lapse ofensiu, amb pèrdues i sense poder córrer en la primera part, i no en fa prou amb la millora ni l’empenta de Fontajau, que s’irrita amb l’arbitratge

Girona 66 Tenerife 79

BÀSQUET GIRONA:Iroegbu (15), Pons (3), Brown (3). Martínez (13), Sorolla (1) –cinc inicial–; Fjellerup (5), Vila (3), Sala, Colom (11), Golomán (8), Susinskas (2) i Djordjevic (2). 11/29 de 2, 8/32 triples (3 Iroegbu i Colom i 1 Martínez i Golomán), 20/28 tirs lliures, 43 rebots (9 Martínez), 13 assistències (4 Iroegbu) i 65 de valoració (19 Martínez).LENOVO TENERIFE:Huertas (8), Salin, Shermadini (7), Cook (5), Doornekamp (9) –cinc inicial–; Vicedo (2), Fernández (10), Fitipaldo (6), Ristic (8), Sastre (13), Abromaitis (5) i Guerra (6). 18/34 de 2, 9/28 triples (3 Doornekamp i Sastre i 1 Huertas, Fernández i Abromaitis), 16/22 tirs lliures, 35 rebots (6 Cook i Guerra), 21 assistències (5 Huertas) i 90 de valoració (17 Sastre).PARCIALS:13-14, 13-23 (26-37), 19-20 (45-57) i 21-22 (66-79).

Pronosticar que el Tenerife arrencaria amb un 1-4 era probablement tan agosarat com predir el 4-1 del Bàsquet Girona. No va passar ni una cosa ni l’altra, perquè els de Vidorreta van sortir de Fontajau amb una victòria que confirma la seva millora –havien començat 0-3– i posa fre a l’alegria dels gironins, que encadenen la segona derrota. Les fogonades d’Iroegbu en el segon quart i Quino Colom en el tercer –sèries de tres triples– i la constància de Sergi Martínez van dissimular una mala versió ofensiva de l’equip, que tampoc va estar fi quan hauria pogut tornar a entrar en el partit, en la recta final. Fontajau va empènyer i es va irritar amb raó amb l’arbitratge, però el ritme va ser massa temps el del Tenerife.

El partit va començar sent una lluita de despropòsits, entre les males seleccions, els desencerts, alguna passada directament a la graderia i les interrupcions per revisions. El marcador reflectia un 4-2 superats cinc minuts, i el 4-4 arribava en el tercer intent d’un atac que deixava en evidència el rebot defensiu local. Brown era titular per primer cop i va tenir una primera aparició prometedora –un 2+1 molt estètic que situava l’11-6–, però enganyosa, perquè tot el que va fer després va ser negatiu.

Els triples dels locals es van fer esperar fins a l’arrencada del segon quart. Va ser Iroegbu qui va trobar la llum, amb dos de seguits abans de fer una assistència magistral cap a Sergi Martínez, que feia demanar el primer temps mort a Vidorreta (21-17). Desencadenat, el base nigerià va fer el seu tercer triple en quatre minuts (100%) abans de ser substituït i ovacionat. Però era l’únic. Huertas anava trobant espais cap als interiors per mantenir ben a prop el Tenerife. Amb el Girona encallat, el triple de Doornekamp tornava a avantatjar els visitants (24-26). I el segon del canadenc obligava Salva Camps a aturar el partit (26-31, a 2:36 del descans). Sense poder fer transicions, els gironins patien moltíssim en l’atac estàtic. En tot el segon quart (13-23), 11 punts d’Iroegbu, 2 de Sergi Martínez i res més.

Pèrdues i més pèrdues, i dos triples grocs seguits per situar un 29-46 (-17) que, vistes les mancances ofensives, no convidaven a l’esperança. De cop i volta, i després d’un triple de Goloman, va aparèixer Quino Colom, que estrenava el compte anotador amb un triple a 3:42 del final del tercer quart i en feia dos més (45-53) per encendre Fontajau, indignat –l’esbroncada va ser de les més intenses que hi ha hagut darrerament– amb una falta en atac arrodonida amb tècnica a l’andorrà.

Els locals no van perdre la fe, personalitzada en Sergi Martínez. Però el Girona va fallar en quatre atacs que l’haurien deixat molt a prop. Brown va tancar un molt mal partit perdent una pilota per haver trepitjat i fent la cinquena falta. I el Tenerife, tot i no estar del tot tranquil fins al final, va somriure.

Som un equip que necessita córrer per anotar i ho hem de millorar, intentar trobar altres vies per fer-ho
Jaume Sorolla
Hem perdut moltes pilotes en la primera meitat; en la segona hem millorat, però hem jugat al seu ritme i és difícil
Èric Vila
càrrec
[Arbitratge] Hi ha situacions que estan fora del nostre control. Com a jugador és frustrant, però no t’hi pots centrar

Salva Camps: “Estic content amb l’actitud de l’equip”

X.M.

“Hem comès errors defensius en la primera meitat i en la segona ho hem intentat, fent el joc que volíem i hem arribat fins on hem pogut. Estic content amb l’actitud de l’equip”, deia Salva Camps després de la derrota contra el Tenerife, que qualificava d’equip dur: “Forma part del joc, ens hi hem d’acostumar i ens costa però és normal.” El tècnic destacava que els jugadors del rival acumulen 3.300 partits en l’ACB, que tenen molta experiència. “Nosaltres juguem així i, si ho fem d’una altra manera, serem un altre equip”, responia quan li van preguntar si el Girona s’havia precipitat en el tram final, quan tenia la remuntada a l’abast. “Anem al límit i 10 punts, a favor o en contra, no són gaires per a nosaltres. Volíem canviar el ritme”, manifestava Salva Camps.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)