La Mare de Déu del Miracle
La tornada de la semifinal contra l’Avenida (18 h), l’últim obstacle que l’Spar Girona ha de superar per assolir els objectius que s’havia marcat a l’estiu
Farà més o menys gràcia, la sentència de Roberto Íñiguez en la seva presentació l’endemà de Sant Esteve quan va dir que no es deia Milagros, per diferenciar l’etapa que acabava d’iniciar amb la del 2015; quan en onze partits i sense perdre’n cap va guiar l’Uni al primer títol de lliga. Però vistos els quatre mesos de l’Spar Girona amb ell, que la classificació per a la final de la lliga –i conseqüentment per a la propera Eurolliga, el gran objectiu del club– estigui a l’abast i amb un marge d’error de 12 punts es pot considerar tot un miracle. El seu balanç en la seva segona etapa a Fontajau és 18-13, amb l’entitat ensopegant amb la mateixa pedra i havent de reviure el calvari de lesions que va assolar la plantilla el curs passat des de la segona finestra FIBA, a la qual les de Bernat Canut van arribar líders (17-3) després de superar el Casademont en el que fins dijous va ser el darrer triomf gironí contra un rival que hagi disputat la màxima competició continental aquest curs.
De l’infern al cel
L’Avenida, primer de la lliga regular (26-4), ja té assegurada la primera de les tres places en joc per a la competició que va guanyar el 2011, i de la qual va ser segon i tercer el 2021 i 22, respectivament, quan va tornar a la final four. Ahir al migdia el líder del palmarès de lligues (10) va esgotar les entrades per a aquesta tarda i pot tancar la segona temporada seguida en blanc. L’“infierno azul” és el que espera a l’equip gironí, que va debutar a la Lliga Femenina el 2009 a Würzburg i que hi jugarà per 33è cop. Hi ha tancat el seu camí a l’Eurolliga tres anys seguits (21-23) i només n’ha sortit victoriós en cinc duels. És clar que en 13 dels partits que hi ha perdut el resultat li serviria per tornar a una final de lliga, que no juga des fa cinc anys quan el Dia de la Mare la va guanyar per segon cop a Fontajau contra l’Avenida.
El 72-60, en el primer dels tres partits de la final que va guanyar Miguel Ángel Ortega amb Xavi Fernández entrenant l’Uni (2016) forçaria una pròrroga, avui. No el 68-52 de la jornada 3, quan tot i primer quart excel·lent (15-23) l’equip es va enfonsar i va acabar amb un 16-4 –anoten Mitchell i Magarity– en l’últim quart. Ygueravide estava lesionada i amb Pepe Vázquez i Laura Antoja a les banquetes, jugaven Domínguez, Hartley i Fassoula per les locals i Mitchell, Peña i Sidiki per les visitants. Cap d’elles hi serà avui, amb Etxarri encara de baixa i Nicholson jugant per primer cop a Salamanca. Mendy (27 punts amb 7/11 triples) el 2019 i Labuckiene (8) el 2021 les que poden explicar, a l’alera australiana (4/5 triples dijous) i a la resta de companyes què se sent en tocar el cel des de l’infern amb la samarreta de l’Spar.
“Diguin el que diguin, em quedo amb els bons records”
B. S.
“Jo m’hi he jugat una lliga amb el Ros Casares, amb el Girona, un partit d’Eurolliga importantíssim amb el Sopron dues vegades, un de molt important amb l’Orenburg. Sé què és Würzburg, l’avantatge que suposava ser-ne l’entrenador i sobretot quan hi havia comunió i sinergia”, va posar en context Roberto Íñiguez abans de viatjar a Salamanca, on tornarà a seure a la banqueta visitant d’un pavelló que va ser casa seva del setembre del 2020 fins al gener de l’any passat. Hi havia alçat dues lligues, una copa i una supercopa i va arribar a dues final four, d’una banda; i va guanyar el torcebraç amb Carlos Méndez, director esportiu i gerent del club durant 32 anys, de l’altra. Però va deixar l’Avenida de mutu acord amb Jorge Recio, el president i amb qui manté una relació d’amistat. De fet va dir que des que va marxar ha tornat a la ciutat per dinar amb ell. “La gent pot dir el que vulgui però jo sempre em quedo amb les coses bones, com de Girona i quan vaig dir quan hi vaig tornar. Per a les dolentes ja hi ha els friquis, els mediocres i els envejosos”, va exposar, abans d’assegurar: “Estic content de tornar a una ciutat meravellosa i que només em dona bons records. Els dolents els vaig esborrar.”
