El tercer projecte del Girona en l’ACB s’aguanta per un fil des que abans-d’ahir, 9 minuts abans de mitjanit, s’anunciava la destitució del tècnic Fotis Katsikaris. El grec, que va arribar al gener per substituir Salva Camps –la primera gran decisió de Xus Escosa des que ocupava el buit de Jordi Plà i Comas a la direcció esportiva– quan l’equip havia encaixat set derrotes seguides i era catorzè amb 7-12 –havia començat 3-0–, va salvar la categoria amb 13-21, però ara se’n va de Fontajau amb els vermells cuers en solitari (2-9).

Perdre a casa de 30 contra el Granada en la jornada 3 (52-82), de 13 contra l’Andorra (85-98) i de 17 contra el Corunya havent arribat a veure’s 36 per sota en el marcador (34-70) posa al descobert les carències de la plantilla que va dissenyar Fernando San Emeterio –amb Erick Moleiro a l’scouting i Escosa com a general manager– en la seva estrena en el càrrec. El que és increïble vista l’evolució és que s’aspirés a una invitació per debutar a Europa amb un roster tan jove, descompensat i sense lideratges forts ni a dins ni a fora de la pista. Katsikaris mateix, veient les orelles al llop, ho exposava abans de visitar el València: no havia tingut tota la plantilla al complet en cap partit i, quan renova el contracte, se li encarrega un projecte que, segons ell, apostava –també en clau econòmica, com recalcava l’entrenador– per Juani Marcos i Sergi Martínez, lesionats en l’estrena a casa contra el Manresa (84-80). Quedar-se en propietat els dos jugadors de 24 i 25 anys cedits pel Barça la temporada passada, i disposar de James Nnaji (20), que havia passat per la sala d’operacions i que abans-d’ahir ni va ser titular ni va sortir en la segona meitat. Tampoc William Howard, l’únic de l’equip que supera la trentena (31), i que va debutar en l’altre triomf gironí, contra el Bilbao (100-94 en la pròrroga).

Aljami Durham i Nike Sibande són els dos extracomunitaris, de 26 i 25 anys, arribats a l’estiu amb un perfil anotador semblant entre si i ja cobert amb Ike Iroegbu (29) des del curs passat, quan es va apostar per un equip molt físic del qual queden l’encara líder en punts (13) –és qui juga més (28)– i un dels dos que superen la desena en valoració –11,3, l’altre és Nnaji en 19:25– i Yves Pons, lesionat en l’últim partit que es guanya i que mai va tenir la confiança de Katsikaris. Sí que la van tenir Maxi Fjellerup i Mindaugas Susinskas, els dos millors en l’últim partit. Les arribades de Juan Fernández i Francisco Caffaro, pivots titulars de la selecció argentina, amb 22 i 24 anys, són un cas semblant al dels escortes nord-americans. Sense el condicionant del passaport, com el base valencià Guillem Ferrando (22), poden ser útils en funció de l’estil que apliqui el nou entrenador.

La gestió del relleu a la banqueta complica la situació, perquè Katsikaris ja estava sentenciat abans d’anar a València, quan un mínim de competitivitat (98-78) i guanyar el primer quart per primer cop en tot el curs (21-22, 44-45 en la mitja part) li donava un marge de confiança. També perdre a Gran Canària (89-84) després de guanyar el darrer partit, en espera de recuperar Marcos i Martínez. Les desfetes a Fontajau contra rivals directes, per això, faran que el nou entrenador hagi de començar amb tres partits seguits a fora. El primer, dissabte a Lugo. El Breogán, cuer amb 2-7, va canviar Luis Casimiro per Veljko Mrsic després d’haver perdut contra el Granada a casa (74-92). L’equip d’Èric Vila va fer bona la dita a Gran Canària (73-82, 10 punts i 11 de valoració en 18 minuts del bescanoní). Saragossa, on el Casademont no ha perdut (6/6), el dia 29, i Lleida, el 4 de gener, són els següents destins. I per a la tornada a casa, dos equips d’Eurolliga i també en hores baixes, el Barça (7 de gener) i el Baskonia (12), i l’Unicaja (25), el bloc més sòlid dels últims anys.