BÀSQUET / MUNDIAL FEMENÍ DE TXÈQUIA
Una elit de dos i la resta
Els Estats Units i Austràlia jugaran un mundial, el d'or o plata
Espanya, amb sis catalanes, en el grup amb aspiracions de bronze
«Arribem bé i volem passar de quarts, perquè sempre ens hem quedat allà»
«En la primera fase segurament el nostre gran rival som nosaltres mateixes, però compte amb Brasil; hem de guanyar els tres partits per evitar trobar-nos amb els equips més perillosos, com els Estats Units»
«La tornada de Núria Martínez i Marta Fernández són molt importants; amb Marta a l'equip guanyem un extra de velocitat»
Tard o d'hora arriba la primera vegada, i per a la selecció espanyola aquesta podria ser enguany, a Txèquia. En un mundial partit en dos, amb els Estats Units i Austràlia jugant per l'or –les oceàniques són les actuals campiones i les nord-americanes aspiren a recuperar un ceptre que per potencial i tradició recent els pertany–, la resta somia en el bronze, i Espanya, amb sis jugadores catalanes –Laia Palau, Núria Martínez, Marta Fernández, Anna Cruz, Cindy Lima i Lucila Pascua–, aspira a passar per primera vegada en un mundial de l'eliminatòria de quarts i jugar el partit pel bronze. Té raons per creure-ho, i el repte està instal·lat en el grup. «Per primera vegada el podi és factible» diu el seleccionador José Ignacio Hernández. Tenen arguments per pensar així tant ell, com les jugadores, com la federació espanyola.
El principal, la qualitat de les escollides. Al reconegut talent i experiència competitiva de jugadores de perímetre com ara Palau, Martínez, Fernández i la sempre individualista Valdemoro –amb tot el que comporta de bo i de dolent–, enguany s'hi ha afegit el poder de Sancho Lyttle sota els cèrcols, allà on tradicionalment més ha sofert el combinat estatal en les cites mundialistes i de Jocs Olímpics. La pivot nacionalitzada arriba després de vorejar el doble doble (12,8 punts i 9,9 rebots) amb les Atlanta Dream, finalistes de la WNBA, i és una assegurança des del punt de vista físic per tractar, com a mínim d'entrada, sense inferioritats a combinats com ara el brasiler, el francès o el rus.
A banda d'això, la configuració dels grups, així com els encreuaments en la segona fase, fa que ni els Estats Units ni Austràlia puguin formar part del camí espanyol abans de les semifinals, circumstància a considerar perquè dóna marge per refer-se d'una relliscada no prevista i perquè evita rebre una pallissa –que sempre erosiona la bona mentalitat i disposició d'ànim– en la meitat del campionat. En la primera fase, ni Corea ni Mali –rival avui en l'estrena (20.15 h)– haurien de ser problema, i el primer lloc del grup estarà entre les seleccions d'Espanya i del Brasil.
Les campiones.