BÀSQUET / LEB OR
Visita molt exigent per al Girona a Lleó, una pista on no ha guanyat ningú
L'equip, però, se sent fort a fora i ha vençut en les dues últimes sortides
Després d'un mes de baixa, un puntal del Lleó com Rocchia reapareix
«La dificultat que tindrem a Lleó no és més gran que la que vam tenir contra el Múrcia a casa. Però el que sempre hem de tenir clar és el que hem de fer nosaltres, més enllà del que pugui oferir el rival»
«Hem d'estar a un nivell alt i l'encert serà important perquè hem de jugar contra un equip que té una dinàmica molt agafada de conjunt, d'altres anys. I encara que sigui una plantilla poc nombrosa sí que té molt bons jugadors. Tots ells saben molt bé quin és el seu rol i tots juguen conscients de quines han de ser les seves aportacions»
«Ens agradaria tenir un triomf més, però hem d'estar bastant satisfets del que hem fet, dels resultats assolits i de la manera que intentem jugar cada dia. No es veu un equip irregular, sinó que sempre hi ha implicació, desig»
A Lleó, l'expedició del Girona s'hi va trobar ahir al migdia –va combinar autobús i avió, en un viatge de matinada que va driblar el caos aeri– molta fred. El contrari del que passarà avui, en un pavelló amb un públic temperamental i històricament fogós. Es tracta d'una de les dues pistes que, fins ara, no han estat saquejades –juntament amb la de l'Obradoiro– i, per això és vital que els de Casas no tinguin llacunes de concentració i activin els cinc sentits. Per la cita, el preparador encara no disposarà de tota la plantilla. Eric Jiménez ja està en dinàmica col·lectiva, però no ha viatjat amb el grup. En el seu lloc, ho ha fet Martí Serra, i també Labbate, més integrat. «Ha entrat bé a l'equip per la seva manera de ser i de treballar, i és un jugador que no ens marcarà un salt, però sí que ens donarà el que volem d'ell: ajuda al grup», va raonar Ricard Casas.
Pocs i avinguts.
El Lleó, però, és un equip ferotge i, per ara, la gran sorpresa en l'arrencada de competició. Ningú els esperava a dalt i menys després d'un estiu convuls, ple de problemes econòmics que van arribar a posar en qüestió la seva continuïtat en la LEB Or. Al final, se'n va sortir i la seva aposta va ser pel sentit comú: renovar mig equip (Bernabé, Fernández, Rocchia, Calvo i Fontet) i el tècnic (De Grado). A partir d'aquí, es va completar la plantilla amb veterans com Julio González i Jorge García, i es van combinar amb apostes que estan sortint bé com Quezada i Seawright, que ja coneix més la competició després del seu pas pel CBT el curs passat. Tenir un grup limitat (només deu peces) és arriscat si apareixen lesions, però té l'avantatge que tots els jugadors se senten importants i saben el seu rol. El segon supòsit s'està imposant i la força del grup ha fet oblidar Humphrey i Àlex Urtasun, cabdals per accedir al play-off l'exercici passat.
Per la cita d'avui, Rocchia reapareixerà després de cinc partits de baixa. L'aler, imprescindible en els esquemes del Lleó, s'ha d'operar a l'espatlla, però no li han assignat data. Mentre espera, ha tornat a l'equip. Un equip amb un cinc definit (Bernabé, Quezada, Rocchia, García i Seawright), altruista i amb grapa al darrere (9,8 recuperacions, primer de la lliga).
Eric Jiménez, que ja s'entrena amb tot el grup, no va viatjar perquè «no està per competir», segons el preparador gironí
LA JORNADA
Publicat a
Notícies
Diumenge,5 maig 2024