Més bàsquet

BÀSQUET / ACB

Continuen en el camí

El Regal Barça, el DKV Joventut i l'Assignia Manresa es mantenen fidels i amb possibilitats de complir els objectius que es van marcar en l'inici de curs

La dissetena jornada va posar fi a la primera volta de la competició i a hores d'ara els equips ja han disposat de l'oportunitat d'apamar els rivals, de posar a prova les seves pròpies plantilles i de valorar les possibilitats que tenen de complir els objectius marcats en l'inici de la temporada. Ara és, per tant, moment de fer balanç i de veure si es va ser realista o no en l'inici de curs amb les ambicions marcades.

Amb motiu de la seva recent renovació, Xavier Pascual va declarar que el seu repte era aconseguir, com a mínim, un títol important per temporada i, la veritat és que després de guanyar set dels darrers vuit títols disputats com a màxim responsable del primer equip, sembla que obtenir un únic títol és un objectiu modest. En aquests moments el Regal Barça és líder de la lliga empatat a catorze victòries amb el Real Madrid, però el supera en el basket average per 44 punts. Els dos equips avantatgen el seu competidor més directe, el Caja Laboral, amb tres victòries i, per tant, ocupen el lideratge despenjats del gros dels equips i es preveu que el frec a frec per assolir el campionat es resoldrà entre aquests dos conjunts. Els barcelonins començaran avui a jugar el Top 16 de l'Eurolliga i van classificar-se com a top del grup, juntament amb el Real Madrid, per disputar la copa del 10 al 13 de febrer. De les tres competicions en les quals està immers ara mateix, l'equip manté possibilitats reals en totes aquestes competicions. Joan Creus, el secretari tècnic de l'equip, va afirmar fa pocs dies: «L'objectiu de l'equip no és només mantenir-se al capdavant de la competició, sinó que també és fer un bàsquet modern i atractiu, i ara mateix ho estem aconseguint amb escreix.» Per tant, els objectius dels blaugrana van pel camí de complir-se.

Abans que comencés la competició, Pepu Hernández va ser molt explícit amb els reptes que es plantejava per enguany: «Hem de guanyar nou partits per jugar la copa, uns dotze per no descendir i, un cop tinguem això, podrem pensar a guanyar-ne divuit i classificar-nos per als play-offs.» Ara mateix, quan ja ha transcorregut la meitat de la competició, el DKV Joventut se situa a la part mitjana de la taula, setè, amb deu partits guanyats i amb el pas a la copa assegurat, en què se les haurà de veure en el primer partit amb el Regal Barça. Així doncs, la meitat dels objectius plantejats per Hernández ja s'han complert malgrat que ara quedarà per veure el paper que interpretarà la Penya en la copa i de saber si serà capaç d'aconseguir les divuit victòries que li permetrien mirar cap amunt.

L'Assignia Manresa és l'equip català que haurà d'esforçar-se més en aquesta segona volta si no vol reviure el patiment de l'any passat, en què es va assegurar la permanència només tres partits abans del final de la competició. Aquest any, els de Ponsarnau, realistes a l'hora de plantejar-se els seus objectius, tenen com a repte, senzillament, assegurar-se la permanència i fer-ho sense patir tant. En aquests moments, són quinzens amb sis victòries i, per anar bé, haurien d'aconseguir guanyar un mínim de sis partits més abans que transcorrin els pròxims disset enfrontaments.

La defensa, l'assignatura pendent del DKV

Millorar en defensa és una qüestió ineludible per al DKV Joventut, que si no fos per l'esforç anotador dels seus homes, no podria ocupar la plaça que ocupa, ja que és l'equip que més punts encaixa per partit (80,6). Aquesta dada contrasta amb el fet que és el quart equip amb la millor mitjana en rebots defensius (24,6). La clau per entendre els problemes defensius de la Penya és la falta d'intensitat i, també, l'elevat nombre de pilotes perdudes per partit (16,9), que els situa un altre cop en la posició més alta d'un rànquing negatiu. Pel que fa a la defensa, a l'altre extrem del rànquing hi ha el Regal Barça, que encaixa una mitjana de 65,6 punts per partit.

El Manresa decideix que no fitxarà ningú

Un dels dubtes que hi havia els últims dies era saber quin jugador interior podia trobar en el mercat l'Assignia per cobrir la baixa per lesió d'Alfons Alzamora, que encara estarà tres setmanes més de baixa. Però les moltes limitacions econòmiques que té el club català combinat amb les poques opcions interessants que hi ha al mercat per ajudar de manera immediata sense desequilibrar l'equip han fet prendre la decisió de continuar com estan ara mateix. La bona aportació de qui havia de ser el cinquè pivot, el vinculat Pierre Oriola, ha estat decisiu. Si es lesionés algú més llavors canviaria tot aquest discurs, perquè el Manresa ja està jugant ara sota mínims.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)