Final olímpica
Lituània acull des d'avui un campionat de 24 seleccions en què només les dues que lluitin pel títol tindran accés directe als Jocs
El combinat estatal, liderat per Pau Gasol i amb cinc catalans més, defensarà l'or de fa dos anys sent considerat unànimement el màxim aspirant
El campionat europeu de seleccions més important dels últims anys viurà avui el salt inicial. A l'altura de les circumstàncies hi acompanya, feliçment, el fet que l'amfitriona és Lituània, un dels pocs reductes al món on el bàsquet és encara el primer de tots els esports, la més gran de les passions. Certament, un marc incomparable que acull un torneig amb 24 combinats, un fet mai vist fins ara.
Quantitat elevada i qualitat dispersa per a un reconeixement concentrat: tot just els dos finalistes obtindran un bitllet directe per als pròxims Jocs Olímpics de Londres. Només valen l'or i la plata, però això no significa necessàriament que els millors jugadors de cada federació siguin a la cita. Al contrari: per lesions o per renúncies, el campionat comença adjectivat també per les absències.
Passa amb totes les seleccions menys amb l'espanyola, que es presenta al torneig vestida de vint-i-un botons, amb la millor de les seleccions possibles, aixoplugada en el talent de Pau Gasol. Amb o sense el permís de la resta, és l'aspirant unànime a una medalla d'or que ja va aconseguir fa dos anys en el torneig de Polònia, derrotant en la final Sèrbia (85-63). És la favorita, i no se n'amaga. “És una realitat que ens ha de motivar”, afirmava dilluns el seleccionador espanyol, Sergio Scariolo, en relació amb el favoritisme dels seus abans de pujar a l'avió que els traslladava al país bàltic. Una selecció, l'espanyola, novament amb una gran presència catalana: Pau i Marc, Ricky, Sada, Navarro i Rudy a la pista i Ricard Casas com un dels assistents del tècnic italià.
Molta exigència física
Que l'or pertanyi a Espanya abans de començar a jugar, però, no exclou dificultat en el propòsit de repetir. Començant pel fet que per a les ambicions més altes el campionat reserva onze partits en només 19 dies: cinc en la primera fase (d'avui fins dilluns), tres en la segona (del 7 al 12), els quarts (14 i 15), les semifinals (16) i la final (18). Una exigència física que s'afegeix a la imposició pròpia dels rivals, alguns de molt qualificats.
Mai sense estar al nivell d'Espanya, hi ha raons per pensar en el metall en combinats com ara el de Turquia –plata en el mundial de fa un any–, Sèrbia, Grècia, Rússia, Eslovènia, França i, naturalment, l'amfitriona, Lituània. Elles, sense descartar seleccions dels Balcans com ara Croàcia i Montenegro, o clàssics recents com per exemple Alemanya, que recupera Nowitzki després de dos estius sense jugar amb la selecció.
Per anar fent boca, avui al migdia, a partir de les 14.15h, Espanya debuta contra Polònia, en un dels duels més desiguals per als jugadors estatals en la primera fase.
El dur peatge de la repesca per als Jocs
No acabar entre els dos primers classificats d'aquest europeu serà fatal per a les seleccions amb aspiracions olímpiques. Als Jocs de Londres –del 28 de juliol al 12 d'agost del 2012– hi haurà dotze seleccions presents, tres de les quals ja són conegudes: la Gran Bretanya, com a federació organitzadora, Tunísia, com a primera del campionat d'Àfrica –va derrotar aquest diumenge passat Angola (56-67)–, i els Estats Units, actuals posseïdors del ceptre mundial. La resta seran els dos primers classificats de l'europeu, els dos primers del torneig d'Amèrica i els campions d'Àsia i Oceania. Finalment, les tres places restants seran per als tres primers d'un torneig preolímpic que es farà del 2 al 8 de juliol de l'any vinent, i en el qual prendran part 12 seleccions: les classificades del tercer al sisè lloc en l'europeu, les del tercer al cinquè d'Amèrica, les segones i terceres d'Àsia i Àfrica –Angola i Nigèria– i, finalment, la segona del torneig d'Oceania.
