Era la semifinal prevista, el duel marcat des que el sorteig va situar els dos equips al mateix costat del quadre i a quarts de final no hi van haver sorpreses. L'enfrontament entre el Barça i el Caja Laboral va pel camí de convertir-se en el clàssic per excel·lència del bàsquet estatal, destronant els duels entre els blaugrana i el Real Madrid que, des de fa temps, està en hores baixes –tot i haver arribat a dues finals consecutives–. El Baskonia, un club que, per molts jugadors que marxin, al final de cada temporada és capaç de reinventar-se per ser competitiu, traient tot el suc possible del que li queda després de la diàspora de torn. Primer va ser Splitter, quan Scola va creuar l'Atlàntic, i enguany és Teletovic qui assumeix el rol anotador des que el pivot brasiler ja no hi és. Ben cert que Teletovic juga obert, però ara rep més pilotes que no pas abans i el seu pes específic en l'equip ha anat creixent i és considerable. Si ell no apareix, difícilment el Caja Laboral podrà fer-hi res, i menys contra el Barça.

En el procés de reconstrucció Ivanovic, antic mestre de Xavi Pascual –el de Gavà era el seu ajudant a Can Barça– va recórrer a Pablo Prigioni. L'argentí, que va fer art del bloqueig i continuació amb el seu compatriota Scola, és el mateix gat vell de sempre, tot i que amb menys energies. Però amb la mateixa intel·ligència. “Caldrà anar amb compte amb aquestes situacions que fa Pablo”, van dir tot coincidint Fran Vázquez i Víctor Sada.