El Madrid s'ha plantat a la final sense haver donat més arguments que haver eliminat patint més del compte al Fuenlabrada i agafant la pitjor versió d'un Banca Cívica sense gasolina que defensivament no va tenir res a veure amb l'equip que va eliminar l'Unicaja. Els de Pablo Laso en van tenir prou amb set minuts de desconnexió total dels sevillans per trencar la igualtat que hi havia hagut fins al descans (46-44) amb un parcial de sortida inexplicable de 28-5 (74-49). La diferència va créixer fins a uns insalvables 25 punts, i tot i que quedava un últim quart, tot estava ja decidit. El més destacat del matx va ser l'exhibició de Nikola Mirotic, candidat a MVP en la final d'avui, juntament amb Lorbek, després d'acabar amb 21 punts, però sobretot una sèrie de 6/8 triples, alguns al límit.

Llull va marcar la pauta amb un inici en què va monopolitzar l'atac blanc anotant (8 punts) i repartint (4 assistències). Els de Pablo Laso van començar a obrir forat en el marcador del que semblava que podia ser un festival blanc (35-22). Però coincidint, i no és casualitat, amb els minuts de descans de Llull, el Banca Cívica va explotar amb major agressivitat defensiva sortides al contracop i, sobretot, més encert en el tir exterior. Un triple d'English encenia les alarmes i el parcial de 0-10 estava servit. El matx tornava a quedar obert (35-32). Llull va haver de tornar a sortir al rescat, i només de saltar a pista va anotar una cistella que va donar aire. Però va continuar la remuntada fins a capgirar el marcador (40-41). Una remuntada de 13 punts que era un avís. A partir de llavors, igualtat fins al descans.

Els sevillans tenien el partit allà on volien amb màxima pressió per al Madrid. Però va ser tot el contrari. Els andalusos van sortir descentrats, sense intensitat i molt fràgils. Ni el temps mort de Joan Plaza va servir per tallar la sagnia blanca que, aprofitant els nervis i precipitacions del Banca Cívica, va anar ampliant la diferència pràcticament sense fer res de l'altre món i deixar la semifinal sentenciada més aviat del que tothom hauria volgut al Sant Jordi. Tothom, menys la reduïda afició blanca.