ACB

opinió

Viure la copa com a espectador

Marc inigualable, el Sant Jordi va fer posar la pell de gallina. He viscut quatre dies fantàstics però –he de ser sincer– també he viscut quatre dies de molta enveja. Viure com a espectador una copa és una experiència més que recomanable però els qui vivim en aquest món algun dia hem de tenir l'oportunitat de fer-ho, com a mínim un dia, des de dins. Ho vaig fer com a ajudant de Ricard Casas en el Manresa a la copa de Sevilla del 2004 però vull anar-hi com a tècnic. Els pobres també hi tenim dret. M'agradaria ser a la pista. L'enveja és una paraula que sona malament però si la portes amb seny és un estímul per a mi i crec que per als meus jugadors. Demano disculpes per personalitzar les meves sensacions però... uf, triple de Lorbek, Carroll s'hi torna... és fantàstic aquest esport i jugar amb tanta qualitat en un escenari immens. I, al final, com sempre, guanya qui té més jugadors inspirats més estona. Però el Barça és molt gran i continuarà sent, segur, un equip campió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció