Marc inigualable, el Sant Jordi va fer posar la pell de gallina. He viscut quatre dies fantàstics però –he de ser sincer– també he viscut quatre dies de molta enveja. Viure com a espectador una copa és una experiència més que recomanable però els qui vivim en aquest món algun dia hem de tenir l'oportunitat de fer-ho, com a mínim un dia, des de dins. Ho vaig fer com a ajudant de Ricard Casas en el Manresa a la copa de Sevilla del 2004 però vull anar-hi com a tècnic. Els pobres també hi tenim dret. M'agradaria ser a la pista. L'enveja és una paraula que sona malament però si la portes amb seny és un estímul per a mi i crec que per als meus jugadors. Demano disculpes per personalitzar les meves sensacions però... uf, triple de Lorbek, Carroll s'hi torna... és fantàstic aquest esport i jugar amb tanta qualitat en un escenari immens. I, al final, com sempre, guanya qui té més jugadors inspirats més estona. Però el Barça és molt gran i continuarà sent, segur, un equip campió.