Ningú no s'ho imaginava, jo tampoc, que el Madrid pogués fer aquest joc, i menys encara contra el Barça. Han estat molt seriosos al darrere i han estat més equip. Tothom, poc o molt, ha aportat alguna cosa. El Barça, amb Navarro poc clarivident i Huertas desaparegut, no ha trobat un pla B. El Barça sempre va amb un pla A: defensa, i sobretot defensa. I els blancs avui l'han trencat, d'entrada perquè han anotat triples, una cosa que és molt difícil de fer a un equip com el Barça, com hem anat dient els anteriors dies, i després perquè dins la zona Begic ha estat intimidador i ha imposat la llei física, la qual cosa era fins ara un signe clar a favor dels blaugrana. Deixant fora Perovic han espremut al màxim Lorbek i Ndong –ho han donat tot– per la poca confiança en el relleu de la banqueta (Fran i Wallace). Hem vist l'antítesi del que és el Barça, del que en coneixem, i el Madrid ha fet un partidàs. És el just campió pel que ha fet, i perquè fer-li-ho al Barça té molt, però molt, de mèrit.