El combinat estatal va participar per primera vegada en un mundial a Austràlia 94 aconseguint la vuitena posició en el seu debut. El barceloní Manolo Coloma era el seleccionador d'un conjunt en el qual hi havia quatre jugadores catalanes –Mar Xantal, Ana Belén Álvaro, Marina Ferragut i Elisabeth Cebrián–. Seguidament ho va fer a Alemanya 98, on l'equip va millorar la seva posició (5a) i la va mantenir a Xina 02, aconseguint la millor classificació en un campionat mundial fins ara. En el continent asiàtic, però, el nombre de catalanes que hi van participar es va elevar fins a sis. El mundial que es va celebrar al Brasil 06 va tornar a concedir a la selecció espanyola la vuitena posició, amb cinc catalanes al capdavant, però quatre anys després va arribar el moment que l'alta presència de jugadores catalanes va ser determinant per aconseguir la primera fita important en l'àmbit mundial.

Sense pressions, amb l'objectiu de jugar les semifinals, així arribava la delegació espanyola a la República Txeca per disputar el seu cinquè mundial seguit. Les jugadores de José Ignacio Hernández van poder disputar per primera vegada en la història la semifinal d'un campionat mundial. Després de perdre la semifinal contra els Estats Units que posteriorment es proclamaria campiona de la competició, tal com preveia el guió inicial, arribava el moment i l'oportunitat del combinat espanyol que tenia a les seves mans el que tota selecció volia, poder aspirar al tercer lloc del podi mundial. El rival, Bielorússia, i tot i que les estadístiques de les jugadores catalanes no van destacar en el partit pel 3r i 4t lloc, la seva tasca va ser acumulativa al llarg de tot el campionat. Laia Palau, base titular, va ser el cervell de la selecció espanyola, manant i dirigint. Des de la banqueta, Núria Martínez era l'encarregada de fer que l'absència de Palau en els minuts de descans no es notés, i així ho va fer. Clau en la remuntada contra França i un assegurança amb la pilota a les mans. Bones sensacions les que desprenia Marta Fernández, que, tot i perdre la titularitat, va saber aprofitar els seus minuts i no va perdre el canvi de ritme que la caracteritza. Menys presència van tenir Cindy Lima i Lucila Pascua, que sortien des de la banqueta però que també van saber mantenir el nivell de l'equip en les rotacions. Va ser una gran fita per a unes jugadores que sempre havien estat a les portes de lluitar per les medalles, però alhora va suposar l'inici de nous objectius.

Continua el llegat