Els canvis defensius

A banda de l'envejable i saludable tarannà dels aficionats gallecs, l'altra gran característica de l'Obradoiro és la capacitat de portar el ritme dels partits des dels canvis defensius. Llevat dels primers instants de cada atac, és complicat afirmar amb contundència si els jugadors de Moncho Fernández defensen de manera individual o zonal. Cal tenir el cap clar, lúcid i ser ràpid en la presa de decisions –de manera particular en la posició de base– per no quedar atrapat en la teranyina defensiva del Rio Natura –només el Barça, el Bilbao i l'Unicaja encaixen menys punts que l'equip gallec (73,1)–. Sense ser un conjunt que recuperi moltes pilotes, sí que porta el rival a fer tirs forçats, fora de posició i sense importar-li que un jugador petit quedi aparellat amb un de gran al pal baix –l'activitat de mans i cames és l'arma per llimar dèficits físics. Ofensivament, si el MoraBanc és capaç de minimitzar les situacions de transició del rival tindrà molt de guanyat, perquè el Rio Natura pateix en el joc a mitja pista. Un bàsquet, en aquest cas, que fonamentalment treballa per alliberar els seus tiradors, siguin exteriors (Waczynski, Corbacho, Giannopoulos) o interiors, i aquí Maxi Kleber és un factor diferencial –a casa, 12/19 triples (63%); a fora, 6/18 (33%).