El premi a un curs
Fase d'ascens a LEB Plata. El Quart busca des d'avui i fins diumenge a Gandia una plaça en la tercera categoria estatal. Debuta contra l'amfitrió i també s'enfrontarà amb l'Ardoi i el Coín
Després de dues temptatives fallides in extremis en els seus dos primers anys a EBA, el Quart afronta, des d'avui i fins diumenge a la localitat de Gandia, el repte de guanyar-se el lloc, esportivament, a la LEB Plata per al curs vinent. Jugar la fase d'ascens no tan sols el consolida com a referent a la demarcació gironina en bàsquet masculí, sinó que li permet fer un pas més en el seu creixement. I és que no s'ha d'oblidar que, en el 2008/09, es trobava a segona catalana.
La irregularitat
El camí per arribar aquí no ha estat una bassa d'oli. De fet, els excessius alts i baixos de la segona fase –hi va acreditar un 6-4 pel 14-4 en tota la primera–, li van posar en risc el bitllet per lluitar per l'ascens i el va dur a no dependre d'ell en l'última jornada. Però tot va sortir rodó i, a banda de vèncer el Collblanc, l'Hospitalet li va donar el cop de mà que li feia falta i va derrotar el Mollet.
“Espero que ens hàgim espolsat la pressió”, recalcava el tècnic Albert Brea, que, des del primer dia de la pretemporada, va fixar les mires del curs a accedir en aquesta fase final. El preparador, a més, tindrà per a la cita tota la plantilla a punt. Raphael dos Santos reapareixerà, després que s'hagi perdut el darrer mes de competició per un enfonsament d'un pòmul. La lesió encara no està curada, però les seves ganes d'ajudar l'equip han pogut més. Això sí, jugarà amb màscara protectora. Tota l'expedició del Quart ja va marxar ahir al matí en autobús cap a territori valencià, i hi va arribar després de dinar. Fins avui no ho faran Pau Vila i Miquel Lozano, per motius laborals.
Debut exigent
Per coronar-se diumenge, al Quart li caldrà solidesa i no titubejar, perquè ha de vèncer tres partits, en tres dies. El primer escull serà el Gandia, el gran favorit a ulls de tothom. Té el factor pista, amb l'afició entregada per tornar a una categoria LEB i un bagatge de només una derrota com a local en tot el curs. “Els jugadors viuen d'això, són professionals. I, a més, la seva plantilla està compensada i té de tot, a tot arreu i amb posicions doblades”, explicava Brea. Té quatre peces en dobles dígits d'anotació –Dani Martín (13,3), White (11,1), Kevin Navarro (12) i Gil (10,8)– i una cinquena que gairebé hi arriba com Miller (9,8).
Si bé l'Ardoi no té tanta tradició ni nom, també serà un os difícil de rosegar. L'equip de Zizur Mayor, localitat molt a tocar de Pamplona, disposa de físic i d'un bloc que fa temps que juga junt i funciona quasi com un rellotge. A tall d'anècdota, hi juguen Pope Urtasun, el germà gran dels bessons Txemi i Àlex (15,2 punts i 39% en triples), i també Nicolás Úriz, integrant de la nissaga entre els que s'hi troben Ricardo (Montakit) i Mikel (Palma). L'altre rival és el Deportivo Coín, que disposa de jugadors amb molta experiència –tan sols un menor de 30 anys– i hores de vol en categories LEB, a Or o Plata, com José Antonio Rojas, Pablo Movilla i Francis Robles. Aquest fet els dóna un plus en un torneig com aquest.
EL RETORN
El precedent gironí, el 2011/12
Aquest no serà el primer cop que un equip de la demarcació participa en la fase d'ascens a LEB Plata. Fa quatre temporades (exercici 2011/12), el Sant Josep B –llavors, sota la denominació de Girona B– s'hi va classificar després d'acabar en segona posició en el grup C (18-10). El format, però, era diferent de l'actual. S'havien de superar dues eliminatòries en el format d'anada i tornada. I l'equip dirigit llavors per Raül Galobardes va quedar eliminat en la primera, contra el Meridiano Santa Cruz. Va perdre l'anada a Tenerife amb claredat (91-55) i, a Fontajau, es va imposar per 75-70. Cinc dels integrants d'aquell equip es troben ara a les files del Quart (Jordi Bataller, Martí Serra, Pau Vila, Edu Camós i Èric Jiménez).