Més bàsquet

ÈRIC VILA

ALER DE LA UNIVERSITAT TEXAS A&M (NCAA)

“No penso més enllà d'aquest proper any”

“Vull jugar i sé que en el Barça ara seria dificilíssim”, diu l'aler, que admet que l'oferta blaugrana el va fer dubtar molt

Quan acabi l'europeu sub-18 vull anar ja cap als Estats Units; allà l'aspecte físic és important i em vull preparar a fons

Les seves actuacions en els dos últims torneigs que va guanyar el Barça Lassa júnior –MVP de l'estatal i 14,7 punts (55% en triples), 8,2 rebots i 3 assistències en l'europeu, a Berlín– no han fet res més que reafirmar la seva excel·lent progressió. Ara, però, l'aler bescanoní Èric Vila (2,08, 15-5-1998) ha decidit tancar una etapa de sis anys al club blaugrana i iniciar-ne una altra als Estats Units, a Texas A&M.

Les últimes setmanes han estat intenses, amb títols i moltes distincions individuals. Com ho porta, tant d'interès mediàtic?
És veritat que és un no parar, però és gratificant. Estem recollint els fruits de la feina de la temporada i els premis em serveixen de motivació per continuar treballant igual per obtenir-ne més. Tot plegat també m'ajuda a madurar, a aprendre com s'han de gestionar tots aquests temes.
Què és més complicat, deixar el Barça o triar entre les 25 universitats que se li van oferir?
Sens dubte, deixar el Barça perquè hi ha un vincle personal de molts anys. A la Masia hi he crescut i no és senzill marxar. Quant a les universitats, totes t'ofereixen moltes coses positives, però des del principi ja veia que Texas A&M s'adaptava moltíssim al que jo volia.
El Barça li va fer oferir un contracte professional al maig. El va fer dubtar o ho hauria fet més si la proposta hagués arribat molt abans?
Les ofertes arriben quan el club ho decideix. Ells tenen el seu tempo i aquí no hi entro. Però, si t'haig de ser sincer, el Barça m'ho va posar complicat per marxar i em va fer dubtar molt. Davant meu, tenia la possibilitat de fer realitat dos somnis, estar al primer equip del Barça i marxar als Estats Units. I només en podia triar un. Vaig escollir l'opció que, en l'actualitat, m'anirà millor per continuar la meva formació.
El cap va poder més que el cor?
Podríem dir-ho així. Segurament, el cor m'hauria dit de quedar-me perquè sempre he estat molt culer. Però havia de pensar sobretot en mi, tenir un punt d'egoisme personal sobre el que més em convenia en aquest moment de la meva vida.
Esgarrapar minuts en el primer equip del Barça a curt termini ho veia massa complicat?
El Barça juga per guanyar-ho tot i jo sóc plenament conscient del nivell que cal. Jo ara vull jugar i sé que al Barça ara seria dificilíssim. Però per a mi i per a qualsevol jugador, perquè hi ha una exigència molt gran.
És un bon estudiant i, als Estats Units hi farà màrqueting. Fins a quin punt el pla acadèmic també ha influït en la decisió?
Hi ha tingut la seva influència, sens dubte. Tots sabem que el bàsquet no dura eternament i estudiar és important. La meva mare m'està molt a sobre en aquest tema. Texas A&M té bona reputació en estudis de màrqueting, així com en medicina i tecnologia. Pensa que al costat hi ha la NASA. I la idea de combinar aquest nivell acadèmic amb un equip que es troba en el top 25 de tot el país en l'NCAA resultava molt seductora.
Qui es va escoltar abans de prendre la decisió?
Principalment, la meva mare i la meva germana. Però també haig de dir que estava obert a escoltar tothom que em deia: “Què tal, Èric? Fem un cafè i
en parlem?” Lubos Barton, company aquest últim any
en el Barça B i que va estar en l'NCAA, em va ajudar en aquest sentit, o Yankuba Sima, que està a St. John's. L'objectiu era recopilar el màxim d'informació.
Va arribar al Barça amb dotze anys i n'acaba de fer divuit. Què se n'emporta?
Sobretot, amics i els coneixements que et permeten madurar i créixer lluny de casa. Haig d'agrair al Barça tot el que m'ha ajudat aquests anys, així com a tots els entrenadors que he tingut. En especial, a Àlex Terés i Marc Calderón, que em van agafar en edat cadet i m'han fet ser la persona que sóc avui. I tinc un record especial per la gent de la Masia. En un lloc així, hi ha moltes coses del dia a dia que no es veuen, com les cuineres, que eren les meves mamis quan ho passava malament i plorava. Aquestes petites coses me les emportaré tota la vida.
És el debutant més jove en la història del primer equip del Barça, amb 16 anys i 6 mesos.
Li ha posat pressió aquest fet?
Suposo que a la gent li podia generar curiositat veure si em consolidaria o no en el primer equip, però a mi no m'ha pressionat. Al contrari, poder ser el més jove a debutar en l'ACB amb el Barça és un honor i un estímul per no afluixar.
Aquells 47 segons contra el CAI d'aquell 14 de desembre del 2014 han permès al Barça portar-lo al tempteig i retenir els seus drets a l'ACB. Què en pensa?
Ja m'està bé. No em tanco en absolut cap porta de cara al futur, i la del Barça menys. Si més endavant el club em vol recuperar i jo ho veig com una bona opció, estaria encantat de tornar.
Té clar què es trobarà a Texas A&M i en l'NCAA en general?
Quan acabi l'europeu amb la selecció espanyola [es va concentrar divendres amb la sub-18 i el torneig acaba el 7 d'agost], vull anar cap als Estats Units de seguida a entrenar-me. L'aspecte físic allà és important i vull preparar-me a fons i amb temps per estar a punt quan comenci l'NCAA. Allà hi ha Darby Rich, que va treballar amb Blake Griffin, i m'ajudarà en aquest aspecte. I, quant al joc, la meva universitat té un estil bastant europeu, fet que també vaig tenir en compte en la tria, però el joc és més ràpid i també hi ha altres detalls del joc que necessiten una adaptació. Amb l'entrenador [Billy Kennedy], fa molt temps que hi estic en contacte, a través de correus electrònics i trucades. I també vaig tenir l'oportunitat de visitar les instal·lacions i veure'n el funcionament per Setmana Santa.
Un altre company seu al Barça, Ramon Vilà, també ha fet el salt, a Arizona State. Pot accentuar-se més l'èxode, ara?
No ho sé, perquè cadascú fa el seu camí i té les seves necessitats. Amb en Ramon, vam parlar-ne moltíssim durant la temporada i ho vèiem de forma similar. Però, potser no tots els joves ho veuen així. No és una opció ni millor ni pitjor. Simplement és diferent.
Va als Estats Units amb la idea de tornar o de quedar-s'hi?
Ara no em plantejo res d'això, ni l'NBA ni l'ACB. La meva única idea és anar cap allà i, any a any, anar veient com van les coses. Si d'aquí quatre anys veig la possibilitat de tornar ho faré, com si ho faig d'aquí un any perquè no m'ha agradat l'experiència; o si d'aquí dos anys veiés la possibilitat d'anar a l'NBA, un somni ara mateix, també m'hi agafaria. No ho sé. Només vull anar cap allà i continuar la meva progressió. No penso més enllà d'aquest proper any.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)