José Manuel Jurado (Sanlúcar de Barrameda, Cadis, 1986) és un dels grans fitxatges d'aquesta temporada de l'Espanyol. El migcampista andalús arribava avalat per Quique Sánchez Flores, que el va tenir a les seves ordres a l'Atlético de Madrid (2009/10) i al Watford el curs passat. En la seva etapa al conjunt madrileny, Jurado va participar en tots els partits de lliga, va acumular 2.695 minuts i va marcar set gols. No li va anar pas malament en la Premier, ja que va ser un futbolista important al Watford, on va disputar 27 partits repartits en 2.027 minuts. És evident que la seva participació amb Quique sempre ha estat important i que el futbolista està cridat a ser un futbolista fonamental per a l'Espanyol. El tècnic madrileny va ser qui va recomanar la seva contractació i el va convèncer per marxar del Watford, amb el qual encara tenia contracte en vigor.

Les tornes han canviat en aquest inici de blanc-i-blau. Jurado no s'ha fet un lloc en l'onze i el seu protagonisme ha estat discret, per no dir residual. En el primer partit, al Sánchez Pizjuán, va quedar fora de la llista. Minuts abans de conèixer la seva absència havia publicat un tuit felicitant-se pel seu retorn a la lliga i el va esborrar minuts després. En la segona jornada ja va entrar en la llista contra el Màlaga, però no va disputar cap minut de joc. Els seus primers moments vestint la samarreta blanc-i-blava van arribar divendres a Anoeta, on va entrar en l'últim quart d'hora per Piatti. La seva missió era donar aire a l'equip i gestionar l'avantatge mínim que reflectia el marcador. El futbolista va estar fred i desentonat, despullat de l'agressivitat necessària per afrontar un tram final d'enfrontament amb una Real hiperactiva en atac. Precisament l'inici del gol va arribar per la seva banda. Una arrencada del lateral Zaldua per la banda esquerra no va ser frenada per l'andalús ni per Rubén Duarte. Ni el gol va fer reaccionar Jurado, que va justificar així el poc protagonisme que li atorga Quique Sánchez Flores en aquest inici de lliga. I és que en els pocs més de quinze minuts que va estar sobre la gespa d'Anoeta, Jurado va estar molt lluny de la versió d'aquell futbolista intrèpid i expressiu que va jugar al Mallorca i a l'Atlético de Madrid. I el primer que sap que l'andalús li pot donar molt més és Quique Sánchez Flores. El tècnic ha demostrat en els seus inicis a la banqueta de l'Espanyol que no es casa amb ningú, i només té com a únic dogma el rendiment. I encara es mostra més inflexible i exigent quan coneix a la perfecció un futbolista, com és el cas de Jurado i, fins i tot, Reyes, que tampoc s'ha guanyat un lloc de rellevància.

La llista d'exemples en sentit contrari es veu amb l'aposta de Marc Roca a la medul·lar: el de la Granada ha passat davant de futbolistes importants el curs anterior com ara Pape Diop. La cosa no acaba aquí, i el canvi de mans a la porteria també és prou significatiu amb l'aposta per Diego López en detriment de Roberto Jiménez. I com a últim senyal, la reubicació de Víctor Sánchez al lateral esquerre per la seva disconformitat amb el rendiment de Rubén Duarte (titular només al Pizjuán) i de Víctor Álvarez. Arribat aquest extrem, el missatge del tècnic és clar: espera i vol compromís dels seus jugadors; en cas contrari, els barrarà el pas a la titularitat. Jurado sap que ha de ser el futbolista que coneix Quique, i fins que no ho sigui, no serà protagonista.