José Manuel Jurado (Sanlúcar de Barrameda, 1986) va ser un dels fitxatges més il·lusionants de l'Espanyol d'aquest estiu. L'andalús havia de ser l'encarregat de donar acceleració al joc ofensiu de l'equip mitjançant la seva creativitat. És un futbolista diferent de tots els que té Quique Sánchez Flores dins de la plantilla. El tècnic va demanar el seu fitxatge després de coincidir amb ell l'any passat al Watford i fa set anys a l'Atlético. Ningú millor que el tècnic madrileny per saber fins on pot arribar el seu deixeble. Per això va sorprendre a l'inici de temporada la seva absència en l'onze titular i fins i tot en les convocatòries. “Tot depèn d'ell. Sap que no està rendint i quan s'incorpori a l'equip ens ha de donar molt; igual que ens va donar la temporada passada al Watford. Esperàvem que estigués bé en una lliga més confortable com l'espanyola i no tan física com la Premier. Ha de ser molt important per construir joc entre línies.” Així es referia Quique al seu deixeble el 21 de setembre passat. El tècnic havia deixat fora de la llista Jurado contra l'Osasuna. Una situació que ja s'havia repetit amb anterioritat. El toc d'atenció va ser important tot i que el mateix jugador va negar que estigués en un mal moment de forma o d'implicació fa dues setmanes després de retrobar-se amb la titularitat contra l'Athletic Club de Bilbao.

El cert és que el Jurado de fa dos mesos no té res a veure amb el d'ara. El futbolista està més implicat, més conscienciat i l'Espanyol ho nota. Contra l'Alavés va fer el seu millor partit com a blanc-i-blau. Va estar en contacte tota l'estona amb la pilota i el joc ofensiu va passar per les seves botes. I això que ho feia en la posició de doble pivot. Un lloc on pot jugar però on perd certa espurna en l'arribada i en l'última passada per donar assistències. “No em fa por ser el líder d'aquest equip. He vingut per això”, relatava a l'inici de curs en una entrevista amb L'Esportiu. A Mendizorrotza es va veure un Jurado protagonista, amb ganes de jugar i amb dots de lideratge. Un migcampista que recordava, i molt, el futbolista brillant que va jugar al Mallorca o a l'Atlético de Madrid.

La seva aportació ha de ser clau per despertar de la letargia ofensiva l'Espanyol i trencar amb la innocència de les accions atacants que van fer, en els últims partits, dels blanc-i-blaus un equip sòlid en defensa però massa previsible en atac. L'aparició de Jurado ha de servir per sacsejar la coctelera atacant i redoblar els esforços a l'hora d'atacar. Ja es va veure la seva perillositat diumenge en diverses accions en què concordava molt bé amb José Reyes. Uns vint minuts de la primera part que van ser fantàstics i en què només va faltar el gol. L'Espanyol va jugar al llindar de l'àrea rival. Però el paper de Jurado no es va limitar només a aquest perfil de construcció ofensiva sinó que va estar atent en la recuperació.

Jurado ha sumat fins ara tres titularitats. La primera va ser contra l'Eibar, on no va tenir continuïtat al Benito Villamarín, però les dues últimes ja van ser consecutives. L'andalús s'ha fet un forat en l'onze aprofitant la lesió de Marc Roca. El de la Granada era l'acompanyant habitual de Javi Fuego a la medul·lar però una lesió al soli li ha tallat la progressió. Una situació que ha donat un protagonisme al de Sanlúcar que no ha desaprofitat. Ara caldrà veure com soluciona aquesta situació Quique un cop torni a tenir disponible el jove del planter. Una opció seria desplaçar Jurado com a interior en el pròxim partit aprofitant la sanció d'Hernán Pérez. Una solució gens descartable i que ja podria posar en pràctica aquest dissabte contra el Leganés. D'aquesta manera Quique col·locaria l'andalús en la seva posició més natural, on sap que pot ser un futbolista letal estant més a prop dels davanters i de l'àrea rival. I és que ara mateix Jurado ha tornat per quedar-se i si continua a aquest nivell sembla difícil que Quique el tregui de l'onze. El toc d'atenció ha acabat donant fruits.