Quique Sánchez Flores havia dit en la prèvia que la intensitat era una cosa innegociable per al seu equip i que els seus homes havien d'adquirir el costum de ser intensos. És a dir, una rutina diària, com raspallar-se les dents. Doncs l'Espanyol es va deixar a Barcelona la predisposició per pressionar i mossegar un València ferit. Els blanc-i-blaus van donar vida al conjunt local, que no guanyava a casa des del 22 de setembre. L'Espanyol és un conjunt solidari i ahir l'ONG de Quique no va faltar a la seva cita. Va aixecar la bandera blanca durant tota la primera part, com si tingués la intenció de donar els tres punts de la victòria per ajudar a cicatritzar la ferida valenciana i donar-li vitamines per fugir de la zona de descens.

L'Espanyol va decidir indultar el seu rival com a mostra d'esperit faller. I ho va fer, sobretot en una primera part pobríssima. El primer xut de l'Espanyol no va arribar fins al minut 34, amb una rematada d'Álvaro Vázquez. Els primers minuts van ser clau. El conjunt local es va moure a gust sobre la gespa amb un Espanyol contemplatiu i passiu, un observador de l'ONU que no volia enterbolir el joc de possessió valencià. Els taronges movien la pilota amb facilitat i sense cap angoixa. Parejo i Carlos Soler van fer anar de corcoll la medul·lar periquita. La primera prova de la desimboltura del València va arribar amb un xut de Soler que va treure sobre la ratlla de gol David López. Era el minut 6 però els deixebles de Voro no semblaven un equip angoixat pel descens, imatge antagònica d'un Espanyol encartonat i sense esma que semblava el necessitat de punts. Amb aquella dinàmica de l'equip només era qüestió de temps que els locals fessin el gol. Una pèrdua de Salva Sevilla va ser aprofitada pel València per construir una contra perfecta, amb set tocs davant la frontal, que va acabar amb el gol de Montoya. Una jugada coral que va deixar en evidència la defensa blanc-i-blava. I on no arribaven els defenses havia d'arribar Diego López. El porter gallec va ser la gran novetat de l'onze. Tornava després de la seva lesió, el 18 de desembre en el derbi del Camp Nou, i va mostrar gran seguretat per mantenir el desavantatge mínim fins al descans. Va ser un retorn necessari, ja que ni Diego Reyes, que va jugar al lateral dret per la lesió de Víctor Sánchez, ni Álvaro Vázquez, que va jugar d'interior dret, van acabar de carburar.

Quique va moure la banqueta en la represa. Melendo va entrar per Álvaro i l'Espanyol es va estirar més en atac. La gosadia va fer entrar els nervis al València, que va rebre, en cinc minuts, tres targetes grogues. El partit es capgirava i agafava una nova dimensió per la proposta catalana. L'Espanyol va deixar enrere el seu immobilisme i va agafar el timó del partit. Un foc d'artifici que va durar fins al gol de Santi Mina. Una falta des de la frontal va ser executada magistralment per Parejo. Diego López va volar per evitar que la pilota entrés dins la porteria, però Santi Mina, atent, va enviar el refús al fons de la xarxa. El segon gol del València venia d'una altra acció d'estratègia, la tercera consecutiva.

L'Espanyol va posar un xic d'emoció al tram final. José Reyes va filtrar una assistència a Gerard Moreno, que no va aconseguir superar l'últim defensa local. En la jugada següent, de nou, Reyes va connectar amb Gerard Moreno, que va rematar de cap. Diego Alves va desviar la pilota al travesser i David López va aprofitar el refús per retallar distàncies. Només foc d'encenalls que al final no va servir de res a un Espanyol que va encaixar la cinquena derrota en la lliga i que perd dinamisme en la cursa per acabar entre els deu primers. Lluny queda la bona ratxa de resultats de nou partits invicte que es va acabar al Camp Nou. Des d'aquell partit els blanc-i-blaus no aixequen cap. Eliminats en la copa per l'Alcorcón, només han sumat un punt dels últims nou. Ara hauran de buscar contra el Granada a Cornellà la primera victòria del 2017. Aquest serà l'últim partit de la primera volta, que l'Espanyol aspira a tancar amb 26 punts, una bona xifra però en cap cas espaterrant. Serà una prova definitiva per calibrar si els blanc-i-blaus estan entrant en una crisi de resultats o bé surten d'aquest petit contratemps brindant una victòria a la seva afició. El més important tornarà a ser l'esma i l'esperit competitiu que ahir en algunes fases no es van veure a Mestalla.