Un Espanyol desconegut i sense esma va fer acte de presència a Mestalla. L'Espanyol de la il·lusió es va encallar i va ser una trista imatge de si mateix. És cert que l'equip té moltes baixes, algunes de decisives, però no és un argument prou solvent per arribar a entendre la desídia amb què es va encarar un partit contra un rival en estat de coma. Aquest nou Espanyol s'ha creat per iniciar una nova trajectòria i no per caure en els errors del passat. Això no significa parlar d'Europa, però si donar la talla en qualsevol estadi i mostrar-se competitiu. Un segell que semblava que tenien clar el tècnic i els seus jugadors, però que a Mestalla es va perdre. “La intensitat ha de ser innegociable”, assegurava Quique Sánchez Flores en la prèvia del partit contra el València. Doncs sembla que els seus futbolistes es van deixar l'orgull competitiu a casa. Ara mateix, aquesta mala actitud és el que més preocupa l'entorn i fa pensar en si estem davant d'un error puntual, una baixada de tensió anecdòtica o bé l'inici d'una crisi de resultats que es pot allargar en el temps. La situació classificatòria no és perillosa si es mira el descens. L'Espanyol està en una situació còmoda en la taula, amb 23 punts i instal·lat en la zona mitjana. No hi ha preocupacions per un possible descens i l'angoixa, en aquest sentit, no existeix. No obstant això, aquest equip ha de començar a pensar i exigir-se cotes majors que la mediocritat classificatòria en què ha viscut en els últims anys. La inversió de prop de 16 milions d'euros en fitxatges, la més importants dels últims anys, obliga a més. El top 10 és el mínim exigit per la direcció del club per aprovar la temporada. Ara mateix, quan falta un partit per arribar a l'equador de la temporada, no s'ha assolit. I pel camí l'equip es va deixar eliminar per l'Alcorcón en el primer tast de la copa. La que havia de ser la temporada de la il·lusió no compleix les expectatives, tot el contrari. Hi ha marge per rectificar, però no es pot anar regalant partits com el de Mestalla. Les estadístiques tampoc ajuden a dulcificar el moment. La inversió ha estat alta i es tenen jugadors d'experiència. Però amb tot això a la motxilla, Quique Sánchez Flores només ha estat capaç de treure, en la dissetena jornada, dos punts més que l'any passat. Quatre jornades consecutives encaixant gols després d'acumular cinc jornades sense rebre'n cap i sumar nou jornades sense perdre expliquen la mutació d'un Espanyol que ha de recuperar les virtuts i l'essència que va mostrar en un llarg tram de la primera volta i que van fer il·lusionar l'afició. I és que els blanc-i-blaus no guanyen des dels 12 de desembre, quan es van imposar 2-1 a l'Sporting. Des de llavors, l'equip transita a ritme decreixent. A tot això s'afegeixen els tres gols encaixats de manera consecutiva a pilota aturada: Alcorcón, en la copa, i contra el Dépor i diumenge a València. Un punt dels últims nou disputats.