Sense Víctor Sánchez

L'andalús era una de les dues novetats de l'onze, al costat de Marc Navarro. Víctor Sánchez no va superar l'última prova i Quique Sánchez Flores va apostar pel lateral del filial, que es no es va complicar la vida i va oferir millor rendiment que Diego Reyes quan ha hagut d'aparèixer a la banda. Per si hi havia algun dubte, a sobre hi va afegir un gol. L'estrena somiada per al jove badaloní.

L'Espanyol trobava facilitats i Jurado va tenir dues arribades clares per ampliar la renda. No ho va fer i una contra del Granada va comportar una falta a la frontal, damunt la línia. La tanca va saltar i Pereira, ben murri, la va xutar rasa, impossible per a Diego López. La mala ratxa no és una casualitat i els blanc-i-blaus van notar el cop, van cedir la pilota i van mostrar dubtes en defensa quan el rival tenia la pilota. La dosi de calma que aportava el gol matiner i la manca de qualitat dels granadins se n'anava en orris per una falta innecessària. I per poquíssims segons no es va donar l'estranya situació d'un gol rival aplaudit pel públic, ja que gairebé va coincidir amb el minut Jarque. Per sort per als periquitos, Piatti es va treure un recurs d'or en el 31' amb una mitja volta ajustada al pal per tornar a donar avantatge als blanc-i-blaus, que van recuperar el control.

Lucas Alcaraz va moure la banqueta amb dos canvis en el descans i el Granada va sortir amb el cap vés a saber on. Dos regals que per centímetres no van ser el tercer, que tampoc es va fer esperar gaire. En el 48' Marc Navarro es va incorporar a l'atac, va entrar a l'àrea i amb l'esquerra va deixar anar una rosca al pal contrari per fer el 3-1. Un golàs.

Els andalusos miraven de sortir amb la pilota controlada des del darrere, sense saber-ne. El resultat era que una simple pressió local comportava pèrdues en zona prohibida, i donava lloc a ocasions de gol clares. Els reflexos d'Ochoa impedien que la diferència s'ampliés en el tram de partit més còmode de la temporada. Això sí, el Granada té joves amb talent, així que alguna arribada tenia per donar un ensurt. Excepcionals, cal dir, perquè es va viure un atac i gol constant en moltes fases, gens habitual en els duels de l'Espanyol.

L'embranzida es va anar apagant amb el pas dels minuts. Algun desplegament del Granada va servir d'avís. No calia arriscar i el resultat era bo, així que temps per tornar a viure minuts de Marc Roca, així com la xiulada a Salva Sevilla, que va pagar la ira de l'afició per la mala actuació col·lectiva a Mestalla. Les ocasions es van esvair i l'Espanyol va trobar que tallar la ratxa d'un punt de nou, sense oblidar l'eliminació en la copa, ja era prou botí, tancant la primera volta amb una alegria. Difícilment tornaran a trobar, però, un rival que col·labori més. Això sí, cal aprofitar els favors i es va optar per la revifada en lloc del desencís.