L'Espanyol es veurà les cares diumenge amb el Sevilla en el partit que donarà el tret de sortida a la segona volta. Ha passat molt temps des de la primera jornada de lliga al Sánchez Pizjuán. Un partit “estrany”, definit pels seus protagonistes per la quantitat de gols que es van veure en totes dues porteries. El resultat final de 6-4 semblava més un set de tennis que no pas un enfrontament de futbol. Però aquell partit va ser una mena de viatge iniciàtic per a Quique Sánchez Flores i els seus deixebles, després d'una bona pretemporada, carregada de grans resultats amb empats contra el Juventus (2-2) o el Southampton (1-1) i una meritòria victòria contra l'Everton (0-1). L'Espanyol de la il·lusió va frenar en sec al Sánchez Pizjuán. Un partit boig en què els de Sampaoli van deixar al descobert les febleses defensives de l'Espanyol. Aquell equip blanc-i-blau feia aigües per tots cantons. “Tenim una motxilla feixuga del passat”, va arribar a indicar jornades després Quique Sánchez Flores, que manifestava el problema mental d'un equip que encara tenia molt presents les cicatrius de la temporada passada. Era comprensible. Els blanc-i-blaus havien estat l'equip més golejat en la lliga. La digestió va ser dura per a Quique. Ell no ho dirà, però de portes endins es va adonar que tenia més feina de la prevista per fer un conjunt sòlid i sense fissures. El tècnic madrileny es va haver d'aplicar de valent per corregir la deriva del seu equip tant en l'aspecte psicològic com futbolístic.

Només cal fer una ullada a l'onze d'aquell 20 d'agost al Sánchez Pizjuán per veure com han canviat les coses. Els homes de la línia defensiva no són els mateixos, començant per la porteria, on Roberto Jiménez ha deixat pas a Diego López. La cosa no s'acaba pas aquí. En defensa van jugar aquell partit Javi López, Álvaro González, Óscar Duarte i Rubén Duarte. El primer, ara lesionat, va caure en la suplència en la vuitena jornada de lliga a Las Palmas. Álvaro va marxar al Vila-real, on és suplent habitual. Óscar Duarte ha perdut el seu lloc a l'eix central i Rubén Duarte només va ser titular en la primera jornada al Sánchez Pizjuán i no ha tornat a jugar en lliga des del 9 de setembre passat a Anoeta.

La medul·lar també ha tingut un canvi radical. Víctor Sánchez i Diop formaven la parella al doble pivot. El rubinenc, per ordres del guió, ara és l'habitual lateral dret, després d'haver ocupat durant sis jornades el lateral esquerre per les prestacions d'Aarón. Diop, tercer jugador més utilitzat la darrera temporada, només ha tingut un protagonisme residual en comptats partits, quan se'l requeria per la seva brega, com va passar amb l'Atlético o el Barça. Ara és a la copa d'Àfrica i el seu futur a l'Espanyol és una incògnita. Si no marxa en aquest mercat d'hivern, ho farà a l'estiu.

El partit del Pizjuán va suposar una revolució en el plantejament de joc i de peces de Quique Sánchez Flores. El tècnic ha anat polint al llarg de la primera volta la seva filosofia de joc, però el punt de no retorn es va produir a Sevilla. Només se salva d'aquesta escabetxada la davantera, on titulars d'aquella nit d'agost ho continuen sent dinou partits més tard, com ara Hernán Pérez, Piatti i Gerard Moreno, als quals s'ha d'afegir Víctor Sánchez, però que no ho és en la seva posició habitual. I és que respecte a aquell partit només són titulars habituals aquests jugadors esmentats, tot i que pel camí va caure, el 12 de desembre passat, Leo Baptistão, per una lesió al tendó.