Víctor Sánchez és un dels jugadors més estimats per l'afició periquita. Un futbolista que no sap què vol dir anar a mig gas o reservar-se, dels que sempre es buida damunt de la gespa, sigui en la posició natural de migcampista o aquesta temporada adaptant-se a exercir de lateral a la defensa. I és una de les peces del vestidor amb més discurs, fet que l'ha ajudat a ser-ne un dels capitans. Ningú volia veure'l marxar, així que l'Espanyol va complir la promesa que li va fer abans de l'estiu de situar-li la fitxa al nivell dels nouvinguts i del canvi en la massa salarial de la plantilla blanc-i-blava. De pas, el vincle que s'acabava el 2018 s'amplia ara fins al 2021.

L'aterratge de Chen Yansheng ha comportat a l'Espanyol una solució per a una economia que fregava la fallida. Però en el camí es viuen circumstàncies que cal arreglar o deriven en tensió. La massa salarial s'ha multiplicat per dos aquesta temporada, amb una previsió segons van relatar en l'última junta d'accionistes d'enfilar-se fins als 40,58 milions, quan un any abans era de 21,29. L'estiu va ser molt intens en la planificació, amb onze cares noves i una quinzena d'adeus. I es va produir una situació delicada, en què els nouvinguts entraven a l'entitat periquita amb uns sous molt superiors als que continuaven. Cada cas es va anar tractant, però hi havia tants episodis a resoldre que alguns es van allargar. Amb el malestar corresponent. Com Víctor Sánchez, que és un dels tres jugadors que són habituals en l'onze de Quique Sánchez Flores i són heretats de l'antiga era, la més precària. Hernán Pérez ja va estampar la signatura en el nou vincle i amb Gerard Moreno no s'ha fet perquè hi ha una pugna amb el Vila-real, que es nega a desfer-se del 50% dels drets del davanter de Santa Perpètua de Mogoda. Des d'ahir el migcampista de Rubí ha normalitzat la situació, posant-se al nivell de la resta.