Hernán Pérez (Fernando de la Mora, 1989, Paraguai) va marcar el millor gol de la seva carrera contra la Real Sociedad. Una diana que haurien signat els millors jugadors del món. L'internacional és un home ràpid i agressiu en la seves accions. Temperamental i de sang calenta. El paraguaià va canviar els seus bioritmes en l'acció del gol. Es va vestir d'etiqueta per fer una retallada a dos defenses que el van intentar frenar. Els va deixar clavats a terra i, després, amb un toc subtil i suau, va elevar la pilota i la va col·locar per l'escaire de la porteria defensava per Rulli. “Va ser un bon gol, però no va servir de res”, es lamentava el futbolista, que no trobava consol a una derrota que feia mal per les aspiracions europees que s'havien posat al cap la plantilla blanc-i-blava. El partit contra la Real Sociedad era un matx clau per fer un salt definitiu en la classificació i posar-se a només tres punts dels bascos. La manera com es va perdre també va ser clara. El conjunt d'Eusebio va ser molt superior al de Quique Sánchez Flores. Hernán Pérez va jugar amb màscara, per primera vegada aquesta temporada, i va recordar Cristian Stuani, l'últim davanter blanc-i-blau que va utilitzar aquesta eina protectora. L'uruguaià va rendibilitzar molt aquest estri, que li va portar molta sort. “És una llàstima que l'hagi de deixar. Em fa pena”, va arribar a assegurar. I és que l'ara davanter del Boro de la Premier League va viure un especial idil·li amb el gol amb la màscara posada. Hernán sembla que vol repetir la fórmula i encara haurà de conviure algunes setmanes més amb la protecció facial, fins que se li tanqui la fissura del pòmul. Ni això servia per alleujar i pair el mal que va fer la derrota a l'internacional, que va parlar sense embuts: “Estem fotuts. El vestidor està tocat per aquesta derrota.”

Hernán és un paio transparent i ambiciós. Ell és el primer que es veu a Europa la temporada que ve. No ho veu impossible. És indomable en aquest aspecte, i quan parla ho fa sense mesures profilàctiques de cap mena. “Anirem a la Champions en menys de tres anys”, va assegurar fa unes setmanes en la renovació oficial del seu contracte. Una asseveració que ja va deixar clar quan va fitxar pel conjunt blanc-i-blau la temporada passada. “Anar a la Champions? Per què no. Jo m'hi veig capacitat”, deia en el seu bateig com a blanc-i-blau. Unes paraules que molts es van agafar amb certa sorna. Hernán Peréz és un futbolista valent en les seves declaracions, i tampoc s'arronsa al terreny de joc. Solidari en tasques ofensives és un dels jugadors fixos en els plantejaments de Quique Sánchez Flores. Enguany el seu futbol no està sent tan determinant com el curs passat, però el gol de divendres pot ser el punt d'inflexió per creure més en les seves possibilitats i assolir i superar el registre de 10 gols en la lliga que s'ha marcat com a repte personal. Ara n'acumula tres. Viu a l'ombra del seu homòleg a la banda esquerra, Pablo Piatti. El petitó, baixa en l'últim partit per una fissura al crani, va ser una absència determinant per a un Espanyol que es va veure incapaç de xutar entre els tres pals durant tot el partit. L'únic que va posar llum al duel contra la Real va ser Hernán Pérez amb el seu gol de fantasia, i el seu rendiment serà clau en el pròxim partit per suplir la baixa de l'argentí. Una diana esperançadora que ha de ser un fil d'esperança perquè els blanc-i-blaus no deixin de creure en els seus somnis de fer una temporada memorable amb destí europeu. El primer que hi creu és Hernán Pérez. El primer convençut des de fa temps a fer coses grans. I és que els grans projectes comencen per creure-se'ls un mateix.