Si un jugador ha meravellat Quique Sánchez Flores aquesta temporada és David López (Sant Cugat, 1989). El tècnic blanc-i-blau ha vist en la seva figura un futbolista total. Dotat d'una bona qualitat tècnica però intel·ligent tàcticament i ordenat alhora d'interpretar amb coherència els moviments corals dels partits. El santcugatenc s'ha erigit en l'extensió del tècnic dins del camp. I ho ha fet jugant la major part de la temporada com a central. A l'eix defensiu, David López ha disputat 19 partits de lliga. “És el nostre millor central”, va arribar a dir fa unes setmanes el preparador madrileny. Un elogi dels grans tenint en compte que aquesta és la primera temporada en què el de Sant Cugat ha après l'ofici de defensor. Elegant en la sortida i sempre ben col·locat al terreny de joc, ha fet millor a qui jugava al seu costat. David López va ser partícip directe de la ratxa d'imbatibilitat dels blanc-i-blaus però Quique feia temps que rumiava el moment per avançar-lo en la seva posició natural. Aquesta idea ha estat durant moltes setmanes al cap del preparador, que es deia a si mateix: “Com puc treure el meu millor central de la defensa?” Curiós antagonisme. Les diverses situacions han anat postergant aquesta aposta. La primera vegada que Quique es va decidir a posar David López a la medul·lar va ser contra l'Eibar, el 22 d'octubre. L'aposta va sortir nefasta en una primera part en què es van encaixar 3 gols. No pas per l'actuació de David López sinó per les deficiències de Martín Demichelis. L'argentí, ara a les files del Màlaga, va signar llavors la seva sentència.

Aquell partit va deixar en el calaix de l'oblit aquesta idea primigènia durant quatre mesos. Quique no es va atrevir a fer tornar David López a la medul·lar fins al partit del diumenge passat contra l'Osasuna i ho va tornar a fer dimecres a Balaídos. Un partit exigent amb els gallecs que demostra que, ara sí, sembla que el santcugatenc no abandonarà el seu hàbitat natural a la medul·lar. La seva sortida de la cova té una relació directa amb el bon rendiment d'Óscar Duarte. El costa-riqueny ha sumat tres titularitats consecutives: Madrid, Osasuna i Celta. Quique confia ara en l'internacional, que li garanteix fiabilitat a l'eix i li permet evolucionar el joc de l'Espanyol. I és que la intenció del tècnic és clara. Sap que amb David López l'Espanyol pot anar madurant i dominant més els partits des de la presència a la medul·lar. Una situació cabdal si es juga contra equips superiors tàcticament o bé inferiors, en què és determinant tenir més la possessió. Aquí és on David López ha de ser una peça essencial per donar un altre color a la sortida de la pilota i que les transicions ofensives siguin més fluïdes. L'Espanyol 2.0 ha fet acte de presència ara i serà qüestió d'acabar d'ajustar les peces i millorar els automatismes. Ahir, Quique Sánchez Flores feia referència al nou paper de David López en aquests dos últims partits. “Ara és més rellevant en el joc, els migcampistes són el motor de l'equip. Té el futbol al cap i pocs jugadors poden fer una lectura tan àmplia dels partits”, afirmava el preparador madrileny, fent palesa la importància que té l'avançament cap a la medul·lar del santcugatenc a la sala de màquines de l'equip. Un salt que està enllaçat amb el creixement d'Óscar Duarte. “De retruc, incorporarem a la dinàmica d'equip un central tan important com Óscar Duarte, que ja va ser important la temporada passada i en l'inici de lliga, però això no vol dir que David (López) no pugui tornar a jugar de defensa”, recordava el tècnic blanc-i-blau.