L'Espanyol volia tancar una setmana fantàstica sumant un nou resultat positiu després de guanyar l'Osasuna i empatar a Balaídos. Ahir va topar amb la crua realitat de la classificació. Els blanc-i-blaus són un equip en construcció. El Vila-real té molts anys d'avantatge i ahir, amb el seu ofici, en va tenir prou per anar desfent un conjunt blanc-i-blau voluntariós però al qual li queden molts centímetres per competir de tu a tu amb un dels equips dominants de la lliga. L'Espanyol va tenir les seves ocasions, però el gol de Roberto Soriano, a tocar del descans, va condicionar molt el joc. El groguets són un equip afilat i encara més perillós quan s'avança. L'Espanyol ho va intentar, però es va quedar en aquest terme mitjà de voler i no poder. Pel rècord, o més ben dit, pel futur, queda la benzina emocional d'apostar per tres homes que fa uns mesos jugaven al filial: Marc Roca, Aarón Martín i Melendo. Tots tres van jugar de titulars. I, malgrat la seva joventut, van donar la cara i no es van arronsar. Aquesta és una bona notícia en clau de futur a banda de les lectures del present en clau de derrota.

Quique Sánchez Flores no es va conformar i va donar un cop de timó al seu onze. Marc Roca tornava a la titularitat quatre mesos després. El darrer partit del noi de la Granada del Penedès com a titular va ser el 30 d'octubre contra el Betis. Quatre mesos després, tornava a jugar des de l'inici. L'altra gran novetat, i encara més sobtada, va ser la presència d'Óscar Melendo. El menut jugador del filial disfrutava de la seva primera titularitat amb el primer equip després de participar, esporàdicament, en sis partits de lliga. Aposta valenta de Quique, que jugava amb tres homes que l'any passat estaven al filial: Aarón, Marc Roca i Melendo. Però les novetats en l'onze no es van quedar aquí. Per tercer partit consecutiu, David López formava a la medul·lar i el gran damnificat era Javi Fuego, que ha perdut protagonisme en els últims partits. Amb aquesta disposició de jugadors i un únic punta en la figura de Gerard Moreno.

Quique Sánchez Flores buscava més protagonisme amb la pilota o, com a mínim, ser més mordaç i tenir més precisió amb la pilota als peus. Malgrat aquesta disposició inicial, la iniciativa del partit va ser per al Vila-real, que monopolitzava el domini de l'esfèrica amb certa comoditat. Aviat va arribar la primera advertència. Primers minuts del partit i primer ensurt. Bakambu es va plantar davant Diego López, però el gallec va salvar el gol. Una anècdota puntual que va reconduir l'Espanyol amb un bon posicionament defensiu. El Vila-real insistia mitjançant la possessió, però no trobava el camí cap a porteria. L'Espanyol es trobava còmode en aquest escenari i esperava la seva oportunitat per fer saltar la banca. La va tenir Gerard Moreno, però el col·legiat li va anul·lar el gol per una falta prèvia a Víctor Ruiz. El partit es va recargolar per una polèmica decisió del col·legiat, que va xiular una cessió inexistent de Marc Roca a Diego López que va ser fortament protestada pel gallec, que va veure targeta groga. Per sort, l'acció no va acabar amb gol. L'emoció del partit només es tallava en aquestes petites accions i els futbolistes ho van deixar tot per al final. L'últim minut del primer acte va ser de bogeria. El Vila-real trenava una gran jugada en atac que culminava Roberto Soriano i repel·lia Diego López. Rèplica immediata de l'Espanyol. Contraatac perfecte. Piatti va assistir Jurado a boca de gol, però Andrés Fernández va evitar un gol cantat. El Vila-real va tenir l'última paraula. Acumulació de jugadors a l'àrea de l'Espanyol. Mario Gaspar veu una mica de llum i assisteix Roberto Soriano, que, dins de l'àrea petita, caça la pilota amb la cuixa per enviar la pilota a la xarxa. Cop psicològic dels groguets, que van marcar a tocar del descans.

El Vila-real vivia molt còmode amb el seu avantatge i Escribá va fortificar la medul·lar amb l'entrada de Dos Santos i Rodri. Camí invers del que feia Sánchez Flores, que mirava de revolucionar el partit amb l'entrada de Caicedo per Piatti i d'Hernán Pérez per Javi López. Poc van durar les aspiracions de l'Espanyol, que deu minuts abans del final va veure com Bakambu, amb l'ajuda del pal, feia el segon, el gol de la sentència després d'aprofitar el refús a xut de Trigueros. El porter gallec es lamentava donant una puntada de peu al pal dret. L'Espanyol marxava amb les mans buides de l'Estadi de la Ceràmica i no podia posar la cirereta a una bona setmana que va començar amb un triomf contra l'Osasuna i un empat dimecres a Balaídos. Les forces i l'encert no van ser suficients per puntuar a Vila-real. Ara toca reprendre el camí divendres contra Las Palmas a Cornellà. Europa no està lluny.