San Mamés era territori per a la il·lusió blanc-i-blava. Europa apuntava a l'horitzó i el repte era puntuar a Bilbao. Una fita clau per alimentar la flama de la competició continental. Objectiu majúscul que els deixebles de Quique Sánchez Flores no van arribar a acaronar. La pregunta és si no van poder per capacitat o perquè la benzina i el futbol no arriben a més. De fet, els petits detalls van anar ensorrant l'estratègia tàctica catalana i el partit va tenir una flaire de dèja vu. Un guió que es va assemblar massa al vist fa unes setmanes a Vila-real però en una versió encara més tètrica. L'Espanyol va ser una joguina en mans d'un Athletic que no va tenir rival. Per moments el matx va semblar un entrenament.

Els primers compassos van servir per veure un Espanyol ben situat al camp malgrat l'alineació revolucionària de Quique Sánchez Flores. El tècnic va introduir fins a cinc canvis respecte a l'últim partit contra el Betis. Álvaro Vázquez formava d'inici com a referència ofensiva junt amb Piatti. Óscar Melendo feia acte de presència en l'onze en detriment d'Hernán Pérez. Diop i Marc Roca també sortien com a novetats. Però entre totes aquestes destacava la titularitat de Víctor Álvarez. El barceloní fins ara havia disputat 16 minuts en la lliga i a San Mamés es va presentar com el lateral esquerre titular suplint Aarón Martín. A tota aquesta amalgama de novetats es va sumar Víctor Sánchez tornant al lateral dret substituint Javi López. La intenció del tècnic era un partit de brega i múscul a la medul·lar amb la parella Fuego i Diop en el pivot defensiu. Marc Roca, com a interior esquerre, era l'encarregat de taponar les pujades de Muniaín i d'ajudar Víctor Álvarez en tasques defensives. Un entramat hermètic per buscar les pessigolles a l'Athletic Club al contraatac.

El decorat es va començar a esquerdar aviat. Muniaín recollia un refús a la frontal i s'endinsava a l'àrea tot aprofitant una relliscada inoportuna de Víctor Sánchez. El rubinenc s'aixecava com podia i, a destemps, feia un clar penal al navarrés. Aduriz, emulant Panenka, no va fallar des dels onze metres.

El partit es va tornar encara més plàcid per a l'Athletic, que continuava portant la iniciativa contra un Espanyol inoperant en atac. Els blanc-i-blaus són un equip pragmàtic i disciplinat però que no sap canalitzar amb pulcritud i discrecionalitat el seu joc ofensiu. La creació és nul·la quan els partits es recargolen. Ni Melendo ni Marc Roca van trobar forats per progressar per la banda i Fuego i Diop estaven més pendents de mirar enrere que de tirar endavant. Però quan les coses van malament encara poden anar pitjor. La solvència defensiva de l'Espanyol va saltar pels aires en una jugada d'estratègia. Beñat treia una falta des de la dreta i Aduriz s'anticipava a la defensa blanc-i-blava per fer el segon del seu compte particular. El davanter basc va entrar com un portaavions dins de l'àrea davant la displicència dels defensors. Un resum perfecte a l'atonia vista ahir. Daltabaix i cara de preocupació de Quique que semblava viure un malson. El seu equip només aguantava la respiració amb jugades aïllades a pilota aturada. Aquest va ser l'únic camí per buscar les pessigolles als bascos. La millor va ser una rematada de cap de David López que va salvar Kepa amb una magnífica mà. L'efectivitat i la precisió en la rematada eren adverses per als blanc-i-blaus que van veure passar per davant l'oportunitat de ficar-se en el partit abans del descans.

Un símptoma clar que el partit anava a contracorrent per a l'Espanyol van ser els canvis de Quique. El tècnic acostuma a madurar més els seus girs d'estratègia, però ahir no s'ho va pensar dues vegades i a la mitja part va donar entrada a Jurado i Hernán Pérez. Les prestacions de l'Espanyol no van millorar gaire. Va guanyar en certa fluïdesa en la línia de mitjos però aquesta benzina no li va servir per arribar amb perill a la porteria de Kepa. Un segon acte sense història per a un Athletic Club que havia fet tota la feina en els primers minuts i que es va dedicar a guardar energia per al cap de setmana, però Aduriz va acaronar el hat-trick perdonant un gol cantat.

Els bascos es disparen a la taula a la caça de la cinquena posició amb 50 punts. L'Espanyol es queda amb 43 i veu frenades les seves possibilitats d'ensumar la setena plaça. Dissabte tindrà una altra bala contra l'Alavés, on haurà de millorar, i molt, la imatge donada ahir.