Tres jornades i l'obligació de no deixar-se anar
Buscar. Els jugadors blanc-i-blaus afirmen que l'afició i la trajectòria mantinguda fins ara obliga a fer tot el possible per sumar els nous punts restants, malgrat no poder anar a Europa
I ara què? És la pregunta que molts aficionats de l'Espanyol es fan, tement un tram final que espatlli una mica el tarannà positiu de la temporada. Europa va deixar de ser un anhel per acabar sent impossible sota la sentència de les matemàtiques, queden tres jornades i res en joc. Els jugadors, però, insisteixen que no es deixaran anar, amb la paraula ambició a la boca.
En els últims anys, quedar una posició més amunt o més avall no és intranscendent. El repartiments dels diners del contracte televisiu tenen la classificació dels darrers anys com un dels factors a tenir en compte, però això no ha semblat motivar els jugadors quan no hi havia altres objectius en joc. Per molt que els directius s'enfadessin, tal com va palesar Joan Collet fa un parell d'anys en l'última jornada de lliga a Vigo. Cal buscar altres reptes. Per exemple, fer història. L'onze de Quique Sánchez Flores ha arribat als 50 punts, cosa que en el segle XXI tan sols s'havia aconseguit dos cops. Amb un més superaran el registre de la 2000/01, ja que el sostre dels 61 assolit amb Miguel Ángel Lotina el 2005 és inabastable. “L'objectiu ha de ser sumar el màxim de punts que queden. Podem acabar amb 59 punts, i seria bonic, perquè en els últims 20 anys diria que només ha passat una o dues vegades. Fer això, descansar i tornar la temporada vinent amb la màxima ambició possible”, indicava David López.
El sostre de Camacho
El santcugatenc té bona memòria, perquè només hi ha un precedent, i per trobar el segon cal retrocedir al curs 1998/99, també amb 61 punts després de disputar els 38 enfrontaments del campionat. A anys llum queden els 74 de l'era Camacho en la temporada 1995/96, si bé aleshores no comportaven plaça de Champions.
Les tres últimes jornades donen la possibilitat de tancar l'exercici amb bones sensacions i, de retruc, posar terra pel mig respecte a temporades anteriors, en què el pressupost era molt més modest, la tresoreria era un calvari i, malgrat tot els punts a final de temporada, van ser similars. Fa dos anys, amb Sergio González, sense anar més lluny. “Hem de ser ambiciosos. Lluitar, lluitar i lluitar. L'ambició ha de ser la nostra característica, i cal superar la barrera dels 50 punts”, exclamava Piatti. Un punt més i serà el segon en aquest segle a superar aquest registre, però un últim esforç i l'any de posar les bases i la consolidació del projecte començarà a marcar distàncies respecte a etapes anteriors, reflectint l'ambició amb què es vol tenyir l'era de Chen Yansheng.
ELS PROTAGONISTES
Escassa transcendència
El discurs dels jugadors de l'Espanyol va en una direcció i tan sols quan la pilota comenci a rodar es veurà si hi ha base o és el que toca dir. L'evidència, però, també indica que no hi haurà el problema de trobar-se un rival més motivat al davant en les tres jornades que queden. El Deportivo encara no té la permanència lligada, però en té prou sumant un punt d'aquí al final, sense que sembli factible que l'Sporting pugui sumar els nou restants. I ni el València, en zona de ningú, ni –encara menys– un Granada ja de segona divisió, tindran més incentiu que acabar el curs de la millor manera possible, tal com li passa al conjunt blanc-i-blau, que té la moral més alta i ha transmès millors sensacions.
Notícies
Divendres,26 abril 2024