L’Espanyol no pot moure’s amb celeritat en el mercat. Ara mateix el club blanc-i-blau està atrapat amb les sortides. La situació és idèntica a la del passat mercat d’hivern, en què no va poder incorporar cap futbolista per no superar el límit econòmic de la lliga. Es va arribar a l’extrem de fitxar Sergio García amb un contracte imaginatiu oferint un salari bàsic perquè pogués tornar al gener i entrar en els paràmetres de la lliga. Al final, el davanter del Bon Pastor no va poder venir perquè no es va posar d’acord amb l’Al-Rayyan. El punta formarà part de la plantilla a partir de l’1 de juliol. És a dir, per fitxar l’Espanyol ha de donar sortida als futbolistes amb els quals no compta i que tenen fitxes elevades.

Fins ara els de Cornellà han fet moviments interins. Primer de tot, van aconseguir en propietat Diego López i també Pablo Piatti, per qui van pagar 1,3 milions d’euros al València. Quant a les sortides només se n’han concretat dues: Salva Sevilla i José Antonio Reyes, que acabava el contracte. Més a prop és la marxa de Roberto Jiménez, que té perfilada la marxa al Màlaga però el seu traspàs no es farà efectiu fins que el Màlaga no hagi traspassat algun dels seus futbolistes.

Pel camí, els blanc-i-blaus han anat ingressant certes quantitats, com ara els 2,5 milions d’euros de l’Eupen per Mamadou. Els 500.000 euros que rebran del Tottenham per no quedar-se en propietat Pau López i els 400.000 euros de Rubén Duarte, traspassat a l’Alavés. En total, 3,4 milions d’euros.

Però el que amoïna més els rectors del club és rebaixar la massa salarial. L’Espanyol no podrà posar fil a l’agulla de les noves incorporacions fins que no surtin futbolistes amb un contracte important, i més tenint en compte que molts salaris dels actuals jugadors que té en nòmina, com ara Jurado o Javi Fuego, seran més elevats en el seu segon any com a blanc-i-blaus. Roberto és un dels futbolistes que alleugerien aquesta situació, però el gran objectiu del mercat és col·locar Felipe Caicedo. Aquest és el gran cavall de batalla que tenen al davant els tècnics. L’internacional equatorià no entra en els plans de Quique Sánchez Flores. El davanter és el que cobra més de la plantilla i la seva sortida és decisiva per equilibrar balanços i poder adquirir molts futbolistes que es tenen emparaulats, com és el cas de Mariano. De moment el temps va passant i el club s’ha de mostrar pacient. Tot i això, la sortida de Caicedo és una patata calenta de complicada solució. El seu valor en el mercat ha caigut de manera brusca en l’últim any i els possibles equips interessats jugaran les seves cartes perquè marxi a la baixa. Alguns clubs interessats han sondejat l’Espanyol amb la possibilitat d’aconseguir la cessió de l’equatorià, però la seva alta fitxa obligarà el futbolista a rebaixar les seves pretensions econòmiques o, en cas contrari, que el club blanc-i-blau es faci càrrec d’una part de la seva fitxa. Aquesta solució no és gens bona i ara mateix no es vol preveure perquè encara queden molts dies i marge temporal fins al 31 d’agost, però el club espera evitar un nou síndrome Ciani. És a dir, arribar a corre-cuita a l’últim dia de mercat per donar de baixa un futbolista per poder inscriure’n de nous, com va passar amb Diego Reyes i Álvaro Vázquez, que ara haurà de passar pel quiròfan per un problema de menisc.