Quique Sánchez Flores va haver de viure amb la frustració, en determinats partits, al llarg de la temporada que s’acaba de tancar. L’estratègia del tècnic blanc-i-blau va ser, en el seu primer any, dotar l’equip d’un entramat defensiu estable i fiable. Un objectiu que es va aconseguir gràcies a una metodologia de treball exhaustiva i acurada. Ara l’Espanyol està obligat a entrar en una nova dimensió en la seva cadència de joc i això implica millorar els punts febles de l’equip. Un dels punts assenyalats en vermell per Quique Sánchez Flores són les transicions ofensives. L’any passat l’Espanyol era un equip que vivia còmodament quan se sentia dominat per l’adversari. Era un conjunt intens i letal a l’hora d’olorar la sang en l’errada del rival. Així va guanyar molts partits. Però aquest repertori és massa curt si es vol fer un salt de qualitat i lluitar per les places europees. Es necessiten més registres de joc per elevar el to competitiu de l’equip. I un dels punts febles del curs anterior era prendre el domini del partit a partir de la possessió. Aquest és el gran taló d’Aquil·les dels blanc-i-blaus. Per això Quique Sánchez Flores sap que necessita un migcampista creatiu. Un futbolista a la medul·lar amb un gran pes específic. Una brúixola que marqui un rumb específic clar i marcat per agafar les regnes dels partits. Això permetrà poder competir amb més certeses i no tantes incògnites contra equips de la talla del Celta, el Vila-real, la Real Sociedad o l’Athletic Club. Uns equips als quals enguany els blanc-i-blaus no han pogut superar.

Un dels noms que hi ha a l’agenda i per qui l’Espanyol s’ha interessat és Ever Banega. També es va temptejar Borja Valero, que acabarà al Milan, i es va preguntar per un vell conegut com Sergi Darder, però el seu preu és prohibitiu. L’interès de l’argentí és ferm. Ho va avançar la setmana passada Tiempo de Espanyol i l’Espanyol ja està posant fil a l’agulla des de fa dies per intentar aconseguir els seus serveis. La seva contractació serà difícil. Ara mateix sembla complicat que l’Espanyol pugui pagar un traspàs a l’Inter de Milà per aconseguir l’argentí. El que sí que té clar el futbolista és que ha de continuar jugant a Europa per fer-se un lloc en l’onze titular de l’Argentina amb vista al mundial de Rússia del 2018. El club transalpí no el vol perquè, després de dos anys fantàstics amb el Sevilla, el seu salt a la Serie A no ha estat del tot profitós i ha rendit per sota de les expectatives. El futbolista veuria amb bons ulls tornar a la lliga espanyola, on ha jugat al València, l’Atlético i el Sevilla. Precisament, l’entrenador que el va portar de Boca Junior a la lliga va ser Quique per jugar al València. El comiat prematur del madrileny el 2007 va torpedinar una relació més llarga entre tots dos, que ara es podrien retrobar a l’Espanyol. Com sempre, els problemes són econòmics. Ara mateix el club blanc-i-blau està encotillat pel fair play econòmic i el seu marge de maniobra és escàs. No és res nou. Moltes incorporacions estan estancades, pendents de solucionar-se amb l’operació sortida. Però l’Espanyol està decidit a fer un salt de qualitat important de cara a la temporada que ve per, ara sí, fer el salt a Europa amb futbolistes de referència.