Una de les grans prioritats de l’Espanyol, i especialment del seu tècnic, era incorporar un futbolista de pes per a la medul·lar. Quique Sánchez Flores era molt conscient que un dels dèficits del seu equip en la seva temporada de bateig a Cornellà era la feblesa en la zona de creació. L’Espanyol tenia problemes per portar la iniciativa dels partits, i més si aquests es recargolaven amb el resultat en contra. Rarament els blanc-i-blaus van remuntar un partit la darrera temporada. Un fet anecdòtic que es pot comptar amb els dits d’una mà. Per aquest motiu es necessitava un futbolista que donés equilibri i potència al joc interior de l’equip. Un home amb capacitat de posar-se l’equip a l’esquena i moure les transicions de defensa cap a l’atac amb prou criteri estratègic. El club blanc-i-blau feia mesos que estudiava el perfil d’aquesta incorporació tangencial per fer evolucionar el seu projecte. Pel camí van picar a la porta de Borja Valero, Ever Banega i Alejandro Pozuelo, entre altres. Tots aquests futbolistes responen al perfil que té Granera. Jugadors amb visió de joc i gran habilitat per llançar als davanters. Les primeres opcions que es van treballar van anar caient pel límit salarial i, de retruc, per la incapacitat d’assumir una alta fitxa lligada a un alt salari. Cal recordar que l’Espanyol té al voltant de 14 milions d’euros per invertir en el mercat. La cessió de Roberto Jiménez al Màlaga ha accelerat el fitxatge de Granero, que cobrarà la nòmina que estava destinada al porter. De fet, la seva incorporació ja s’havia posat sobre la taula l’estiu passat, però al final es va apostar per altres incorporacions. Enguany, el Pirata no s’ha escapat i no s’ho ha pensat dues vegades a marxar d’Anoeta, amb la clara intenció de recuperar el seu bon futbol sota la mà de Sánchez Flores, el seu gran valedor, que ja va coincidir amb ell al juvenil del Real Madrid. Ara el pensa mimar i pensa donar-li la confiança que no ha tingut en els últims anys. I és que la carrera del madrileny ha estat marcada per la irregularitat. Ha combinat temporades de bon futbol com les que va fer al Getafe (2008/09), a la Real (2014/15) o fins i tot al Madrid (2009/10) amb altres en què ha viscut en un etern rol de suplent. L’Espanyol és la seva oportunitat per reenganxar-se al futbol. A més, jugarà a Cornellà el que va ser el primer futbolista que va marcar un gol oficial a l’estadi quan jugava al Madrid. Una diana sentida que no va celebrar i va dedicar a Dani Jarque.