L’Espanyol s’estrenava en la lliga aquest curs a Cornellà amb la intenció de millorar les prestacions mostrades fa just un any. Aleshores va haver de jugar set partits com a local per aconseguir el primer triomf, que va ser, curiosament, contra el Leganés. Ahir la història va ser molt diferent. Els madrilenys en van tenir prou amb un solitari gol de Mantovani per emportar-se els tres punts. La bona imatge oferida a Sevilla d’un Espanyol sòlid, amb les idees clares i amb els bioritmes competitius assentats i en marxa va deixar pas ahir a un equip tou, desconegut i per moments sense esma. Imprecís en defensa i insubstancial en el joc de combinació. Una manera de fer que recordava l’equip desfet que Quique Sánchez Flores va agafar fa un any. Aquest retorn al passat es va fer palès pels nervis de molts jugadors com ara Hernán Pérez, Naldo i Granero, que van viure moments de tortura emocional. L’Espanyol va regalar la primera part vestint-se d’ONG i va intentar recuperar el temps perdut després de la represa. El pla de xoc no va funcionar. Ni l’entrada heroica de Sergio García, que tornava a trepitjar la gespa de Cornellà després de dos anys. Els aplaudiments per a la icona esportiva de l’afició van ser l’únic moment de treva que va tenir la soferta parròquia blanc-i-blava. Fins a 18.383 fidels van acomiadar els jugadors amb xiulets i serioses mostres de preocupació.

La pregunta que es fan molts ara és si l’Espanyol que es va veure ahir és el real o bé ho és el de Sevilla. Com pot canviar tant un equip en una setmana? Però l’anàlisi encara genera més preocupació quan el rival és el Leganés. Els madrilenys no guanyaven un partit lluny de Butarque des de l’1 d’octubre de l’any passat. Ahir, deu mesos després, van tornar a gaudir d’un triomf. El van obtenir amb un futbol insistent, a còpia d’activitat defensiva i moviments verticals i decidits. Cap concessió a l’estètica, però amb la decisió i la cadència competitiva que demana un partit de primera.

La majoria de les ocasions van ser per als madrilenys, tot i que Quique Sánchez Flores havia apostat per un equip titular força ofensiu col·locant Jurado en el doble pivot i Hernán Pérez com a interior dret. El seu pla inicial es va capgirar aviat. Javi López, que jugava el seu partit número 200 a primera divisió, va aixecar la mà després d’una jugada fortuïta. Canvi obligat. Hernán va ocupar el lateral dret per la falta de recanvi natural que generava la no convocatòria de Marc Navarro. Granero va marxar al doble pivot al costat de Javi Fuego i Jurado es va traslladar a l’interior dret.

Més enllà de la lesió del capità, l’Espanyol no carburava. Pla en les accions ofensives i sense intensitat en les segones jugades. Gabriel va protagonitzar un festí durant la primera part i va fer anar de corcoll tots els migcampistes locals. Les inconcrecions defensives feien la resta i, quan tenien la pilota, no hi havia un full de ruta clar per fer més de tres passades seguides. Vist el guió, no era estrany que el Leganés, amb pocs moviments, fes molt mal als deixebles de Quique. Era qüestió de temps que els madrilenys s’avancessin. Ja havien avisat en dues arribades i la tercera va ser la bona. Rubén Pérez va fer un llançament de falta des de la medul·lar. Granero no va encertar en el refús i el Leganés la va tornar a penjar. Gabriel va encanonar Pau, que va fer dues aturades estel·lars, però a la tercera el refús li va caure als peus de Mantovani, que només va haver d’empènyer la pilota al fons de la porteria. Disbarat col·lectiu de l’Espanyol, que donava una imatge d’equip massa tou, com si hagués tornat als inicis de la temporada passada.

El gol va estimular els catalans, que, amb més cor que criteri, anaven a batzegades cap a la porteria de Cuéllar. Gerard Moreno va tenir una bona ocasió, però el seu xut va picar a la mà de Mantovani i el col·legiat no va apreciar el penal que el davanter blanc-i-blau demanava amb insistència.

L’Espanyol va intentar augmentar les revolucions en la segona part, però va ser en va. L’arquitectura defensiva del Leganés va suportar les escomeses dels blanc-i-blaus, que arriben a l’aturada de seleccions amb només un punt al caseller i molts interrogants pel que fa al seu joc. Ahir l’estrena en la lliga a Cornellà va ser tètrica, i el calendari fa pujada: el pròxim partit serà al Camp Nou. No cal dir res més.