L’Espanyol posarà fil a l’agulla en la seva lluita per retenir Pau López (Girona, 1994). El porter acaba contracte el 30 de juny i a partir del gener serà agent lliure. El club blanc-i-blau espera tenir enllestida la renovació del porter abans d’aquesta data límit. Un dels elements clau de la negociació és el director general esportiu, Òscar Perarnau. El maresmenc va ser el seu gran valedor fa dos anys quan li van donar la titularitat sota els pals. Llavors, l’entitat vivia una situació esportiva i econòmica complicada i l’equip entrenat primer per Sergio González i més tard per Galca, va viure una muntanya russa d’emocions de la qual no va poder fugir Pau. Moments intensos en què va ser un dels porters més golejats de la categoria i fins a les jornades finals no es va assegurar la permanència a primera. El gironí va veure com, massa sovint, les crítiques es focalitzaven en ell de manera injusta. La seva joventut i l’afegitó d’una defensa permeable van fer la resta. Tot i això, aquell any va ser tot un màster en coneixement per al porter, com també ho va ser marxar un any a Tottenham, on, tot i no jugar amb el primer equip, va conèixer una altra lliga.

El seu retorn va sobtar a molts. Gran part de l’afició, i també dins del club, el donava pràcticament per perdut. Donava per fet que el club londinenc acabaria pagant la seva clàusula de compra de set milions o bé entrarien a negociar. Al final no es va arribar a una entesa i el gironí va tornar a l’Espanyol. L’inici de lliga no ha pogut ser més profitós per als seus interessos. La lesió de Diego López, operat d’una bursitis el maig passat, ha impedit al gallec jugar la pretemporada i tampoc ho ha fet en les sis primeres jornades de lliga. Pau s’ha erigit en aquest tram inicial en un dels futbolistes més determinants del club blanc-i-blau. Ferm i segur en les seves accions ha fet un pas gegantí en els seus conceptes tàctics. Una millora que ve acompanyada d’un forta capacitat mental, que ja duia de sèrie, que ara s’ha fet encara més presencial. Ningú ja mira amb por la porteria. Les crítiques negatives s’han convertit ara en aplaudiments, però Pau no s’oblida de qui li va fer costat en els moments més complicats de la seva primera època a l’Espanyol: Òscar Perarnau. L’exdirector esportiu i ara director general esportiu tindrà un paper clau per segellar la continuïtat del futbolista. No serà fàcil.

El porter és un dels millors de la seva generació i les seves últimes actuacions l’avalen. Té la paella pel mànec. L’Espanyol, per descomptat, li oferirà una important millora salarial. Ara mateix Pau és un dels jugadors que menys cobra del primer equip junt amb Jairo Morillas. El seu sou voreja els 300.000 euros bruts per temporada. És un salari antic, d’aquells que signava l’Espanyol en temps de crisi. Ara veurà com l’oferta de l’Espanyol el situarà en l’escala salarial intermèdia del primer equip amb possibilitats de millorar el seu escalafó segons els partits jugats. A banda de l’apartat econòmic, que és important, el futbolista vol conèixer quin serà el seu encaix a la plantilla. Ara mateix és titular, però sap que l’ombra de Diego López és allargada. El gallec, amb contracte fins al 2020, no posarà les coses fàcils al gironí, però ara mateix Pau no ha donat cap símptoma de debilitat i s’està mereixent seguir a l’onze. Si canvia el seu rol per una decisió tècnica no lligada al rendiment podria reconsiderar la seva situació. Seran setmanes de negociació abans de l’entesa final on les parts posaran en una balança els seus interessos.